Carta oberta a la pagesia de la fruita dolça

SR. DIRECTOR:

Vull posar per escrit la tasca sindical realitzada en el sector de la fruita dolça d’Unió de Pagesos, agrair la gran feina del Xavier Gorgues i posar en relleu totes les hores que hem destinat a buscar solucions per a la crisi del sector.

Sempre hem defensat que la crisi va començar el 2014, abans del veto rus. Això és important perquè la Comissió Europea, entre el 2014 i el 2017, només va autoritzar mesures extraordinàries pel veto rus, i no pas per disposar de dades que demostressin una crisi de preus en origen. Enguany ho hem tornat a patir. Segons el Ministeri, la caiguda del preu del 2019 respecte al del 2018 és només de 6 punts, quan l’Observatori de preus indica caigudes del 27%.

La gent es pot preguntar com pot ser que si totes les organitzacions agràries, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Afrucat van apostar per un Pla d’arrencada, aquest només s’executés a Catalunya. Doncs perquè algun sindicat agrari no va defensar el mateix a Catalunya que a Espanya. Hi ha uns quants èxits sindicals per al sector que només ha treballat Unió de Pagesos. El 2016 vam aconseguir que la Comissió Europea inspeccionés Espanya i l’obligués a modificar la normativa de la Política Agrària Comuna (PAC) per tal de permetre que els joves que s’incorporen al sector de la fruita dolça, entre altres, poguessin accedir als ajuts directes (pagament bàsic més pagament verd). Per a la propera PAC, treballem perquè cap productor de fruita a títol principal en quedi exclòs.

En altres casos n’hem estat els impulsors. El 2017 vam aconseguir l’Observatori de preus de referència, alhora que hem aconseguit una millora dels mòduls d’ajut en el Contracte Global d’Explotació, i la circumscripció econòmica de la fruita a Catalunya. El 2019 vam aconseguir el pla d’arrencada i que la pagesia tornés a tenir accés a la convocatòria dels ajuts a la modernització del Contracte Global d’Explotació 2020. Any rere any, hem aconseguit una adequació de la fiscalitat per la pèrdua d’ingressos del sector, per crisis de preus i per danys meteorològics i, recentment, el compromís de mesures de finançament del capital circulant.

Continuem treballant per aconseguir, en l’àmbit estatal, un pla de reconversió/ reestructuració, unes dades de preus reals i transparents, i que els agricultors a títol principal accedeixin al pagament bàsic i verd. També insistim que la modificació de la llei de la cadena alimentària del 18 de febrer no posa fi als abusos dels contractes en dipòsit entre la pagesia i un magatzem privat o un assentador de Mercabarna, i que això permet la venda a resultes.

Pagesia i Administració han apel·lat a la unitat del sector, però no tota la pagesia està d’acord amb algunes mesures. En canvi, cal tenir en compte que tant Afrucat, l’entitat econòmica que agrupa més producció, com Unió de Pagesos, el sindicat majoritari, apostem per un pla d’arrencada estatal, com a mesura a curt termini, i per una extensió de norma per vendre millor la fruita a mitjà termini (planificació de la producció i comercialització, millora de la qualitat del producte, innovació pròpia i promoció útil per a la pagesia). Seguim treballant per acabar amb la crisi. Tot i que el Ministeri s’ha afanyat a millorar algunes carències de la llei de la cadena alimentària, cal que abordi mesures urgents per posar fi, de debò, als abusos encara no resolts.

Els fructicultors seguirem i, si cal, no ens cansarem de sortir al carrer fins a aconseguir que el Ministeri ens escolti i ens faci costat.