El millor moment del dia

SR. DIRECTOR:

El millor moment del dia és quan surto a passejar amb la meva mare. M’encanta córrer pel riu, passejar per la Mitjana o pel turó de la Seu Vella, anar fins als aiguamolls de Rufea, caminar pels camins de l’Horta i gaudir dels parcs i carrers amples. Però em sap greu veure com ella pateix per mi. Sempre pendent que no em posi a la boca cap mocador de paper, plàstic o altres porqueries que es llencen al terra. Que no m’embruti amb alguna deixalla biològica que es troba al marge dels camins tapada amb el paper que han utilitzat per netejar-se o temorosa que no m’atropelli alguna bicicleta o patinet que vola per les voreres.

Ella és conscient de totes les seves obligacions: dur-me lligada, recollir els meus excrements, tirar aigua damunt les meves miccions, xipar-me, vacunar-me, censar-me i tenir-me assegurada. Però està cansada de tenir únicament obligacions i cap deure per part de l’administració. No tinc cap espai tancat al barri on pugui córrer lliure amb els meus amics; que els pins estiguin nets de cucs que, si em poso a la boca, em pot provocar ferides irreversibles; que els vehicles amb rodes que circulen per la vorera respectin la velocitat; que els parcs estiguin nets l’endemà que s’hagi celebrat un botellón i que hi hagi aigua a les fonts passades les gelades.

Per tot això agrairia molt a l’administració competent que, per alleugerir el patiment de la meva mare, gestionés millor tant la neteja com la circulació dels citats vehicles.