Una mala experiència
Imatge d’arxiu d’una vista de Tremp.
SR. DIRECTOR:
El motiu que em porta a escriure aquesta carta és una mala experiència viscuda, en primera persona, a l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp; concretament amb el Doctor Cabrera, que ens va atendre a la unitat d’urgències d’aquest hospital.
Tot va començar quan el passat dijous dia 16 de gener, a primera hora del matí el meu pare em va trucar perquè no es trobava bé a conseqüència d’una punxada molt forta que tenia a la part esquerra del pit. Ell té una arítmia diagnosticada des de fa molt temps i sempre l’ha portat molt ben controlada per especialistes, amb la seva medicació pertinent. El metge de guàrdia del CAP de la Pobla de Segur es va desplaçar fins on viu ell i en principi va descartar qualsevol problema cardiovascular, però per a assegurar-se’n ens va derivar a l’Hospital de Tremp. Allí ens va atendre una doctora molt agradable. Primer de tot li van calmar el dolor que tenia i després de fer-li totes les proves pertinents i les que marquen el protocol, el diagnòstic va ser un dolor toràcic muscular; havien descartat qualsevol patologia del cor. Fins aquí tot bé, el problema va ser que aquell dolor que tenia al pit no li acabava de desaparèixer, al contrari, li va anar a més i, fins i tot, hi havia alguna vegada que s’ofegava després d’algun esforç. El dimecres següent dia 22 de gener ell havia d’anar al control rutinari del cor que li fan al CAP de la Pobla de Segur. Hi va anar i els va comentar que continuava tenint aquella punxada al pit i que no el deixava dormir a les nits. La metgessa de capçalera li va fer un paper perquè tornéssim a l’Hospital de Tremp, a urgències, perquè no era normal que després de gairebé una setmana continués així (aquesta metgessa va insinuar que podria ser pericarditis). Aquest dia ens va atendre el Doctor Cabrera. Inicialment el van posar en un box i li van subministrar un calmant, després li van fer una analítica i un TAC. Les proves tornaven a sortir bé, sense cap anomalia. Se li va receptar tractament amb paracetamol durant 5 dies. La nostra sorpresa va ser la manera com ens va donar l’alta. Va entrar al box com mig molest i va començar a renegar de la metgessa del CAP: que no entenia perquè l’havien derivat allí quan només era un dolor toràcic, que quina manera de fer perdre el temps i que estava ocupant un lloc que potser algú necessitaria més que ell. Llavors es va fer un silenci, vam agafar les coses i vam marxar. Per respecte, no li vaig dir res, però es mereixia que algú l’hagués posat al seu lloc.
Això encara no acaba aquí, al cap d’una setmana ell continuava amb aquest dolor al pit i s’ofegava amb qualsevol esforç, com si li faltés l’alè. La cosa havia anat a més i vam decidir baixar a un Hospital privat de Lleida. El dilluns dia 2 de febrer va ingressar a aquest Hospital i hi va estar fins aquest dilluns passat, dia 17 de febrer. 15 dies ingressat i el seu diagnòstic: pericarditis (inflamació de la membrana que cobreix el cor. Aquesta inflamació va produir un líquid que es va estendre per tot el cos i bona part li va anar als pulmons).
Sr. Cabrera, potser un metge de capçalera no tindrà l’experiència que té vostè treballant en un hospital, però la manera que vostè va desprestigiar la seva companya de professió va ser lamentable.
La meva conclusió de tot això és que tots som humans i ens podem equivocar, i jo la primera, però hi ha moltes maneres de fer i sobretot de dir les coses. Aquella actitud i aquelles paraules de la boca del Doctor Cabrera les hi vull reclamar i exigir. També m’agradaria que ens demanés disculpes, sobretot al meu pare, però sé que això no passarà. Jo no sóc cap professional de la medicina, però sempre em quedarà el dubte si, en cas que el Doctor Cabrera li hagués fet unes proves més exhaustives i més concretes, hauríem pogut prevenir l’ingrés de 15 dies a l’hospital i, encara a dia d’avui, estar-se prenent medicació durant 3 setmanes més.
