Qui em pot escoltar?

SR. DIRECTOR:

Em dirigeixo a vostè amb l’esperança que algú m’escolti i comprengui la situació lamentable per la qual passo arran d’un assetjament per part del meu exmarit i la seva actual parella, amb denúncies falses cap a la meva persona i havent provat la meva innocència jurídicament al ser absolta per la justícia. En una societat en la qual has de defensar- te tant sí com no davant de denúncies falses, sent jo la meva advocada i defensora, vaig haver de buscar i vaig aconseguir demostrar la meva innocència quan se’m demanava condemna sense haver fet res. Escric aquestes línies perquè em sento molt cansada per la situació, a més de trista i frustrada, ja que s’ha demostrat que sóc innocent. Em veig contínuament havent de defensar- me d’uns fets que no he comès. Sento impotència i ràbia perquè no entenc per què no em deixen viure en pau i segueixen amb la seva vida. He demanat ajuda a diferents professionals i especialistes perquè m’ajudin psicològicament per poder portar aquesta situació tan esgotadora i injusta per a mi i els meus fills. Diuen que de vegades la vida es posa en contra i és quan hem de ser forts i demostrar que no hi ha cabuda per a la maldat i la mentida. L’únic que demano i desitjo és una vida sana per a mi i els meus petits. De l’únic que se’m pot culpar és d’haver decidit que mai més, que sempre hi ha sortida, sempre. Gràcies per escoltar-me, només volia dir que mai no hem de rendir-nos davant de les injustícies, sinó lluitar per la veritat, perquè aquesta es pot demostrar.

Gràcies.