Tots a casa i amb la canalla

SR. DIRECTOR:

Escoles tancades, no obstant, no són vacances. Un virus que es propaga a la velocitat dels nostres temps, ràpid, ràpid, està condicionant les nostres quotidianitats, les relacions. Hem hagut de frenar en sec. El consum també, i consumir requereix temps. Ara tots a casa, i amb un bé tan preuat com el temps, potser ha arribat el moment en què practiquem la convivència, que és l’educació de proximitat. Una bona ocasió per cultivar l’espera, la conversa, el respecte a un mateix. Tots busquem activitats per fer amb la canalla a casa, però, i si seiem i llegim plegats? Cuinem junts? Parlem? Estem preocupats per si es perd aquest curs. No cal que fem de mestres a casa, fem de mares i pares i practiquem valors com perdre el temps junts, mirant per la finestra i observant com s’ha buidat el poble, la ciutat i per què ha passat. Escoltem les seves propostes, els seus acudits mentre anem cuinant aquesta mena de felicitat de les coses petites, tal vegada insignificants; aquestes que no tenen preu de mercat i no es venen a les botigues. Em ve a la memòria una frase de Zygmunt Bauman: “La incertesa és l’hàbitat natural de la vida humana.” En aquest moment la tenim davant, i una bona lliçó de vida dels progenitors és que aprenguin a gestionar-la, i aquí estem nosaltres per guiar-los.