El coronavirus i el despoblament rural
CARTA AL DIRECTOR
SR. DIRECTOR:
Quina paradoxa. Mitja vida lluitant des de les institucions per evitar el despoblament rural i ara hem de demanar que la població es quedi a casa per compromís i responsabilitat. Que ja tindrem temps de gaudir del nostre meravellós entorn pirinenc tots plegats, els de ciutat i els de muntanya. Però ara és necessari el confinament absolut, hem de respectar totes les indicacions que rebem des de les institucions competents.
Ara per ara, estem confinats però no inactius, i hem de gaudir:
- Del sistema de teletreball, que s’ha implementat en empreses per garantir el servei.
- De les classes online per activar el cervell.
- De la gimnàstica online per activar el cos.
- De la creativitat per activar la ment.
- De la lectura, activitats i jocs en família per activar la vida en família.
- El reorganitzar armaris per activar ordre quotidià.
- De totes les meravelloses accions de voluntariat, per activar l’esperit de col·laboració i humanitat.
- Dels comerços, establiments de primera necessitat i sector primari d’agricultura i ramaderia, que ens abasteixen sense descansar.
- Dels sanitaris que estan al peu del canó vetllant per la nostra salut.
- De tota la qualitat humana que envolta aquesta situació crítica.
- De totes les institucions i empreses que garanteixen els serveis essencials als ciutadans.
- De les xarxes socials i les noves tecnologies, que ens faciliten el confinament.
- De les reunions online, per activar les decisions i gestionar els treballs.
- Del Resistiré del Dúo Dinámico, com a cançó viral d’aquesta situació d’alerta que activa el record d’alguns. O del Color Esperanza de Diego Torres, que també és convertirà en l’himne d’aquesta vivència.
- Hem activat les nostres mascotes, a hores d’ara hipermusculades de tant sortir de passeig.
- S’ha donat color i música als balcons, com un nou mur de Facebook o Instagram on tothom expresa el que sent als que té al voltant. Entre tots hem de ser solidaris i donar gran suport a tots el malalts per aquest sobrevingut Covid-19 i a tots els seus familiars, que pateixen aquesta incertesa davant un virus desconegut i sense fàrmac que ho aturi. S’està rebent tot el suport mèdic i psicològic per part dels sanitaris, que estan cobrint espectacularment aquesta situació.
I després de tota aquesta activitat que podem desenvolupar durant el confinament, valorarem que “els petits detalls fan una vida” i tot això esdevindrà una vivència per recordar, i segurament cotitzaran a l’alça tant els valors com les persones. Tota situació serveix per aprendre, i treure’n el millor de nosaltres mateixos. Penseu que aviat podrem gaudir tots de tots i aquest malson enfortirà els nostres llaços. Respecteu totalment el “toque de queda” i responsablement atureu el vostre desig de visitar els nostres municipis de muntanya. Quan tot això s’acabi, tal com diuen les cançons dels Txarango , “quan tot s’enlaira, us direm ‘vine’m a buscar” I de ben segur ben aviat tornarem a ser pobles vius.
