El millor de nosaltres

SR. DIRECTOR:

Per descomptat, estem passant uns dies de crisi i de dolor que molts en la societat contemporània i occidental no havíem viscut mai. La pandèmia s’ha estès tant que no ens dóna temps suficient a recuperar-nos del dolor per una persona propera que ha traspassat, que coneixem la desgràcia d’un altre contagi, una altra mort, molt propers. És difícil portar el dolor a casa i no poder portar el nostre consol més enllà d’unes ratlles escrites a un missatge o una trucada.

Però dins d’aquest horitzó fosc, estem veient que molta, moltíssima gent està traient el millor de si mateixa. I no parlo només d’aquelles professions que estan a primera línia, com els professionals del món sanitari que es mereixen molt més que els nostres sentits aplaudiments diaris, o com els professionals que ens estan abastint de productes bàsics d’alimentació o salut, o les forces de seguretat que estan vetllant als carrers per tots nosaltres, o els periodistes que ens mantenen al minut de les novetats... Parlo de tantes i tantes persones que, de manera desinteressada, estan donant el millor d’elles: la seva implicació en la confecció de material de protecció per als hospitals i centres de salut, persones que estan donant diners per a l’adquisició de recursos sanitaris, ciutadans que ens alegren la vida des dels balcons al final d’un dia cansat d’estar dins de casa, gent que està donant el seu temps i s’incorpora a tasques d’atenció de necessitats i tantes persones que estan resant per tots i donant consol en aquests dies difícils de portar.

Són gent anònima –mai no sabrem els seus noms, tot i que sí els seus fets– que estan donant el millor d’ells en moments molt durs, en els moments importants de fragilitat i dolor. I això em fa pensar que encara hi ha esperança en el gènere humà i, tant de bo – com diuen alguns– quan això s’acabi, siguem tots una mica diferents, una mica millors i més donats als altres que fa unes setmanes.