Carta al meu fill Àxel

Com a mare soltera, estic vivint aquests dies amb tu d’una manera agredolça. Sóc feliç perquè et tinc a la meva vida però alhora estic trista per la situació que vivim i perquè no pots veure encara la lliçó que ens dóna aquesta pandèmia. Intentaré aprendre-la jo per tu i transmetre-te-la de la millor manera, començant amb aquesta carta.

Tens una mica més de dos mesos, estàs vivint el que segurament serà una de les experiències més importants de la teva vida i, afortunadament, ni te n’estàs adonant. Portem 14 dies tancats per una pandèmia mundial i el contacte físic a fora està limitat. M’encantaria poder anar a passejar amb tu i ensenyar-te la teva ciutat, gaudir del sol que comença a sortir, de les bones companyies, de les abraçades dels teus cosins i cosines. Però no podem, fill. No és el que m’agradaria que visquessis just després de néixer, però el primer aprenentatge que voldria fer amb tu de tota aquesta situació és que les coses no són sempre com voldríem o com ens agradaria que fossin i això ens pot generar frustració, tristesa i fins i tot ràbia. M’agradaria poder-te estalviar el dolor, la tristesa que algunes situacions com aquesta et podran causar durant la teva vida, però malauradament no podré. Formen part del fet de “viure” i hem d’intentar acceptar-ho i aprendre’n. No te les podré estalviar, però sí que faré l’impossible per donar-te les eines perquè les gestionis amb valentia, esforç, humilitat i amb molt amor. Qualitats que crec que estan aflorant aquests dies i que m’encantaria que poguessis viure.

Una altra cosa que et vull transmetre d’aquesta experiència és que no pots donar res per suposat: no donis per fet un dinar amb els padrins, no donis per feta una abraçada de les teves tietes, no donis per fet un passeig al sol, no donis per fet agafar-te de la mà dels teus cosins, no donis per fet poder anar a l’escola ni donis per fet sortir al carrer. No donis res per fet, fill meu. Perquè tot el que tens, tot el que t’envolta, és un regal. Cada dia és un regal i, sobretot, cada dia que comparteixes envoltat de persones que t’estimen és el regal. Valora, gaudeix i agraeix cada dia, així com les coses bones que et passin durant la vida, que segur que seran moltes, i de les dolentes fes-ne un aprenentatge perquè, si mai et tornen a succeir, les puguis gestionar i afrontar amb més maduresa i fortalesa. Valora les persones i tot allò que et puguin oferir, ja siguin metges, infermers, personal d’un supermercat, serveis de neteja, farmacèutics, transportistes, reporters, treballadors del camp, militars, empresaris, perruquers, etc., qualsevol feina és meravellosa i digna de ser reconeguda i sobretot si es fa amb passió i amb amor. Sigues humil i respectuós, fill.

I, de nou, no donis mai res per suposat. Perquè d’avui per demà se’t pot acabar tot. Abraça moltíssim i estima encara més. Cuida els padrins perquè gràcies a ells tenim el món i la vida que tenim. Valora i respecta la gent i els professionals del teu voltant perquè tots i totes són necessàries per al nostre dia a dia i totes les feines són lloables i imprescindibles. No et penedeixis mai d’haver donat més amor del que volies, d’això mai n’hi ha prou. I, sobretot, recorda sempre que t’estimo i que t’estimaré passi el que passi al nostre voltant i que espero seguir gaudint de vivències i moments que només tu saps fer que siguin únics i que el que ens envolti sigui sempre una lliçó per aprendre junts.

T’estima,

La mama