Dret a morir

SR. DIRECTOR:

A DMD (Associació Dret a Morir Dignament) tenim preocupació per les mancances i el sobreesforç que està patint el personal de sanitat i per la complicada situació a les residències de gent gran. L’actual crisi sanitària ens porta a pensar que cal reflexionar individualment, i molt, sobre com volem viure la vellesa i el final de la vida en la nostra societat. Sobretot hem de canviar la concepció de l’atenció a la gent gran, actualment basada en la reducció de costos, així com és urgent impulsar serveis d’atenció domiciliària i en residències d’avis/es que garanteixin una cura de qualitat per als usuàris/es.

Estem rebent moltes trucades: de persones que tenen familiars ingressats en residències (sense atenció mèdica permanent) que no volen ser traslladats a l’hospital i demanen com poder rebre cures pal·liatives a la mateixa residència. També ens han demanat ajuda quan un familiar ingressat vol fer el DVA (Document de Voluntats Anticipades) i es troben amb la dificultat dels tràmits. I per últim, de familiars que volen poder acomiadar-se de la persona estimada que està hospitalitzada en estat greu.

Davant aquesta situació, unes reflexions. Cal respectar els drets reconeguts per llei pel Parlament de Catalunya (2000) que tenim com a pacients: a la informació clínica i a ser nosaltres qui prenem les decisions fent ús del nostre dret a l’autonomia personal, un cop rebuda la informació entenedora, per donar el consentiment, o no, a les teràpies proposades, segons les situacions, els pronòstics i els nostres valors vitals. El dret a rebre cures pal·liatives, quan hi ha patiment i en cas de mort segura, segueix sent imprescindible. Reforçament de les UCI? És evident, però també és imprescindible incrementar els equips de pal·liatius domiciliaris que pugin garantir processos de bona mort a casa o a les residències. L’acompanyament fins al darrer alè és humà, també cal ajudar les famílies que han perdut un ésser estimat a trobar recursos per fer el comiat i dol en aquestes circumstàncies. Ens consta que algun centre hospitalari ha resolt aquest tema, permetent l’acompanyament d’un familiar al moribund.

En aquest moment tan complicat el personal sanitari es guia per les recomanacions que han anat publicant els comitès de bioètica, que estan encarant aquesta situació de crisi amb criteris que valorem com objectius i assenyats; això evita les discrecionalitats i promou el treball en equip. Per aquest personal de primera línia, tot el nostre suport, escalf i gratitud.

Per la nostra part, continuem atenent via telefònica les consultes de qui busqui informació, com també insistim, a través dels mitjans que estan al nostre abast, a recomanar la conveniència de fer un DVA. Aquesta pandèmia ens ha de facilitar la reflexió a l’entorn de l’etapa de fi de vida.

Per tant, lector/a, no esperis que sigui massa tard i, en funció dels teus criteris sobre què és una mort digna, dels teus valors i creences, deixa per escrit la teua voluntat. Això et donarà i donaràs tranquil·litat.