Reflexió

Sr. Director:

Avui escoltava astorat com almenys un centenar de sanitaris a Lleida i uns tres mil a tot Catalunya estan de baixa pel maleït virus, a part dels que malauradament ens han deixat. Estic trist i abatut. Són la nostra primera línia de defensa, al costat d’altres sectors, és clar, que no vull esmentar per no deixar-me’n cap. Però vull fer una petita reflexió. Fa uns dies el nostre govern va demanar ajuda a totes les persones que estiguessin en possessió d’un títol en la rama sanitària (metges, infermeres, incloent-hi tots aquells alumnes que es troben en l’últim curs) perquè es presentessin o bé per treballar o per fer tasques de voluntariat, ja que els que treballen estant al límit. Moltes persones ho han fet i han donat exemple de treball i compromís amb el nostre país i la nostra gent, però també n’hi ha que han fet cas omís a la crida desesperada dels nostres dirigents, fan l’orni i pensen, de manera egoista, “que ho faci un altre”.

És veritat, tenen tot el dret a pensar així, el que passa és que alguns d’aquests després s’ompliran la boca dient que treballen pel país i es presentaran com a salvadors de la pàtria, o diran que sempre han fet el possible per donar-ho tot per Catalunya. Bé, dissortadament, d’aquests en tenim molts, i el que de debò necessita el país és la gent que treballa abnegadament, amb sou o voluntàriament, però deixant-hi la pell i posant en risc la seva pròpia salut o la vida.

A tots ells el més sincer agraïment i reconeixement.