Religió sense dogmes

Sr. Director:

Dimecres 29, l’Ares Escribà, en el seu article Obrim mires, coi!, pontificava que “no defenso els principis masclistes i discriminatoris d’aquesta ni de cap religió perquè no n’hi ha cap que se salvi”. Em temo que en línies generals té raó, però caldria matisar-ho. Les religions liberals, és a dir, adogmàtiques, tenen un plantejament igualitari intersexual de fa dècades, algunes fins i tot abans que sorgís el moviment feminista de masses. Aquest és el cas, per exemple, de l’Unitarisme Universalista. Ja a mitjan segle XIX postulaven la igualtat de drets en tots els àmbits, declaraven d’obligació moral que els homes assumissin les feines domèstiques o ordenaven dones com a ministres. El seu posicionament antidiscriminatori segueix un camí ascendent. El 1965, quan enmig de la lluita pels drets civils, a la marxa de Selma, protagonitzada per Martin Luther King, els racistes els van assassinar diversos membres. El 1969, quan un ministre surt de l’armari i continua exercint. El 1970, quan accepten plenament la transsexualitat. El 1984, quan celebren matrimonis d’un mateix sexe. El 1988, quan ordenen un pastor transsexual. El 2001, quan accepten el poliamor...

Però l’Unitarisme Universalista no és cap religió prêt-à-porter, frívola... Té una història teològica que poua de l’arrianisme, de Miquel Servet, dels transcendentalistes com Ralph Waldo Emerson...

Una religió sòlida, treballada, però oberta, sense dogmes, disposada tothora a escoltar els altres.