Ens haurem d'acostumar a viure diferent?

SR. DIRECTOR:

Ningú es podia pensar que hauríem de viure més d’un mes tancats a casa, portant una vida inusual, alguns fins i tot per passar el temps entretenint-se fent feines de la llar que habitualment fa la dona, sense poder treballar, els que tenien feina, ni tampoc sortir a comprar els queviures necessaris més usuals, quelcom que ara ens ha de fer algun familiar, que aprofita quan fa la seva compra, o una persona aliena.

Ves per on, qui es podia pensar que sense l’ajuda de la Creu Roja i dels serveis públics, i de persones alienes al nostre redós, el nostre ben passar s’havia d’agreujar? I qui ens havia de dir que per poder anar tirant havíem de suprimir els amanyacs als néts, o els petons i les

abraçades i ni tan sols podríem xocar la mà als fills? Pandèmia, una paraula tant poc usual que m’atreviria a dir que més del 80% dels qui avui la sentim pronunciar ignoràvem no que existís, però sí que tingués un significat tan negatiu com perquè un tant per cent tan elevat hagi perdut la salut i uns altres fins i tot la vida.

Ara, però, el més fotut és que això no acabarà així, ja que dissortadament estem veient com s’apropen altres “pandèmies”. Aquestes seran les Covid-20, tan o més malicioses com la que hem sofert, encara que les que esperem rebre no tindran necessitat de metges, sinó de bons polítics que pensin primer en la gent que els va donar suport amb el vot abans que en el partit que representen, als quals molts ni tan sols aprecien. En segon lloc uns bons administradors de recursos que sàpiguen què és el que necessitem amb més urgència i, tercer, uns bons bancs que sàpiguen fer-se càrrec de les necessitats que en cada moment puguin tenir els seus clients.

I esperem que ens passi de llarg la pandèmia que ens pot emmalaltir els mercats, ja que les nostres produccions, siguin agrícoles, industrials o de serveis, són les que habitualment ens treuen del fang on, per circumstàncies alienes, ens hem ficat sense voler i que no ens permeten assolir el nostre bon passar; que no ens faci recaure de nou en un malestar tan malparit com el que dissortadament han passat una bona part dels habitants d’arreu.