Escolta, Europa!

SR. DIRECTOR:

Hem crescut i hem lluitat per una idea d’Europa com a garantia d’una societat més justa, més respectuosa i més democràtica. Hem repetit moltes vegades aquelles paraules del poeta que parlaven de nord enllà, on la gent és més feliç i culta. Hem treballat, especialment els catalans, per formar part d’aquesta Europa i per ajudar a construir-la. Avui fa 70 anys que una declaració solemne iniciava una nova etapa de relació entre països per consolidar la pau i la prosperitat. L’acer i el carbó no havien de ser, mai més, recursos per a la guerra. També fa ja 18 anys que es va proclamar la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea, que recollia les declaracions anteriors i la nova jurisprudència. Avui, com cada any, dediquem un dia a pensar-hi. Però estem profundament decebuts i inquiets. Hem vist com l’organització dels Estats ha quedat per sobre de la dels pobles i nacions, que les institucions s’han burocratitzat en el joc mesquí d’interessos econòmics disfressats de política i veiem com la justícia és lenta i tímida davant l’empenta cada vegada més incontrolada de noves formes de feixisme i de populisme amenaçador. Aquests darrers mesos, amb la pandèmia de la Covid-19, constatem greus dificultats per aprofitar les experiències i oportunitats comunitàries, i no s’intueix que es preparin solucions prou sinceres ni prou generoses per als afectats. Aquesta Europa no és la que imaginàvem ni la que celebrem avui, d’estels daurats sobre el cel blau. Però continuem fidels als valors que ens van fer créixer i van alimentar l’esperança en aquells anys foscos dels nostres pares i avis. Per tots aquests valors, avui tornem a demanar a Europa que aprofiti l’empenta creativa, positiva i solidària que

és en el seu fonament. Que exerceixi aquestes voluntats i lluites compartides per superar la fracassada política dels vells Estats i que apliqui les eines de justícia de les quals disposa per garantir els drets dels homes i dones que hi viuen. Recordem que a Europa, avui i ara, hi ha presos i preses polítiques, persones exiliades, persones represaliades i perseguides per les seves idees, creativitats censurades i corrupcions imperdonables. Especialment a l’Estat espanyol, on la norma europea és rebutjada, com la de les Nacions Unides, si va en contra de la seva idea d’Estat, la mateixa que ha estat perjudicant tanta gent aquests darrers mesos pel seu autoritarisme, militarització i desconfiança en la ciència i en la democràcia. Des de la nostra responsabilitat personal i col·lectiva, com a catalans i europeus convençuts, exigim a Europa que ens escolti i exigim que utilitzi les seves institucions i els seus fonaments jurídics i polítics i que actuï en conseqüència! Només així celebrarem el Dia d’Europa com el dia dels drets i llibertats que l’esforç de tantes generacions ens ha llegat i que volem exercir en plenitud. Només així podrem continuar treballant per a la democràcia, per als drets dels pobles i de les llengües, per aconseguir una societat més equitativa, feminista, sostenible i pacífica, aquí i arreu. El present i el futur de 500 milions de persones és el mateix que compartim amb un represaliat, una refugiada, un pobre marginat o una presa política. Podria ser qualsevol de nosaltres, europees i europeus. Cal solucionar aquesta situació amb les eines que ja tenim per tenir l’Europa que volíem i la que volem. Escolta, Europa, la nostra veu, que vol celebrar, un dia més, i cada dia, l’espai de llibertat que construïm per a totes i tots. Visca Catalunya lliure!