Reflexions des d'Horta

Sr. Director:

Si no avaluem les causes, estem condemnats que es repeteixin. El confinament ens esgota, la bona disposició ens fa resistir millor. Tenir confiança en nosaltres, amics i família, efectivament, ho fa més suportable, però no tothom es pot adaptar. Estem plens d’elements externs: la meditació, llegir, escriure, escoltar música, cuinar... És molt important tenir un món interior ric. Després d’una catàstrofe hi ha sempre una revolució cultural i biològica. Algunes persones no aconseguiran superar-ho i entraran en una situació d’estrès posttraumàtic amb la vida, l’amor o el treball. Pel contrari, altres persones transformaran aquesta desgràcia en experiència que podran compartir per ajudar els més febles. Després del coronavirus les famílies i les parelles es veuran reforçades i la resistència i la reorganització faran canviar en profunditat la xarxa ecològica assistencial i alimentària. Per això hem d’estar preparats i molt desperts! La resiliència és la capacitat de superar l’adversitat i l’ésser humà ha de tornar-ho a superar. Ho ha fet cinc cops, aquest planeta, i ara ho hem de tornar a fer. Una prova la té actualment la Xina, on baixen en milers el casos de càncer.