Mentides i veritats

SR. DIRECTOR:

L’alcalde de Lleida piulava diumenge: “Senzillament és mentida. Que ningú no ha multat ningú, però és possible que destriar entre la veritat i la mentida sigui (algunes vegades) una causa amb pocs servidors.” Responia així a la denúncia a les xarxes socials de la Plataforma Fruita amb Justícia Social pel fet que la guàrdia urbana hagués denunciat per infracció greu activistes i temporers en una acció sindical, amb totes les mesures de seguretat, que havíem protagonitzat aquell matí, a més de demanar a periodistes que s’identifiquessin. Les imatges del moment de les identificacions o de les denúncies publicades per la Plataforma no han fet, però, que el paer en cap rectifiqui, matisi, o es disculpi.

Aquest comportament de qui esgrimeix la veritat i la mentida com a argument, “emparat en la credibilitat que atorga, sembla que de manera automàtica, la responsabilitat pública”, ens va fer recordar un article de Xavier Antich publicat fa tres anys al Nacional.cat –d’aquest article és la frase que acabem de posar entre cometes–.

Antich partia del llibre Veritat i mentida en la política, de Hannah Arendt, per reflexionar precisament sobre aquest subjecte. Només esmentarem un parell de les reflexions finals que, per al cas que ens ocupa, si més no trobem interessants. Una, que “la veritat, fins i tot si no preval en públic, posseeix una inerradicable primacia sobre totes les falsedats” i l’altra que, “quan el menyspreu de la realitat és inherent a una forma d’entendre la política, només cal esperar que els fets, tossuts, acabin per imposar, més d’hora que tard, la seua veritat”. Esperem-ho!