A la consellera, no l'entenc (i cada dia menys)
La consellera de Salut, Alba Vergés, en una compareixença de premsa.
SR. DIRECTOR:
Veient el mapa de les nou regions sanitàries de Catalunya, és molta la gent de la província de Lleida que demana unificar les dues regions sanitàries de la demarcació.
Les raons són de prou pes:
- És una província amb forta interdependència econòmica, administrativa, cultural i sobretot emocional entre les comarques del pla i les de muntanya. Són moltes les famílies que tot i viure a Lleida tenen la seva gent gran a l’Alt Pirineu, i a l’inrevés.
- Les taxes de contagi per habitant són la meitat que les de les zones més poblades de Catalunya i, a més, les dues regions tenen unes taxes similars i és, fins i tot, una mica més baixa la de Lleida que la de l’Alt Pirineu i Aran. Fins aquí, sembla una reivindicació prou raonable, però de la qual, curiosament, no s’ha parlat en cap mitjà de comunicació.
Aquest silenci s’entén dels diaris editats a Barcelona, s’entén de TV3, que sembla que tan sols li interessa el que passa més enllà de la Panadella quan arriba la neu i ja es pot esquiar... Però, què passa amb els mitjans de comunicació d’aquí? I, sobretot, què passa amb els polítics de les terres de Ponent? Segurament, es tracta de la maleïda disciplina de partit, que fa prevaldre els interessos de les sigles per damunt dels de la gent que els ha votat... “Tu que vius allà d’on ve la fruita, millor calla i potser algun dia et donem una cadireta al Parlament.”
Deuen ser promeses d’aquests tipus les que fan callar boques, si no, no ho entenc... Ens havíem resignat que aquesta reivindicació no arribés enlloc, ja que, si els de dalt no criden, poc hi podem fer. Però resulta que als que ho entenem així aquest cap de setmana ens ha tret més de polleguera, si es pot, sentir que ara la conselleria de Sanitat vol unificar tres regions (Barcelona ciutat, Metropolitana Sud i Metropolitana Nord), perquè resulta que, amb això del desconfinament per regions sanitàries, a Barcelona i voltants ara hi ha molta gent emprenyada. La indignació de molts dels que vivim a Ponent d’això que en diuen Catalunya serà enorme si ens toca veure com babaus que s’unifiquen regions allà on els contagis són més elevats però s’obliden, un altre cop, dels “quatre gats” que vivim més enllà de la Panadella.
Senyora consellera, no es tracta de tenir pressa, ens quedarem a casa el temps que faci falta, però deixem la política de banda d’una vegada, siguem coherents i pensem en (tota) la gent. Ja n’hi ha prou!
