Anna

SR. DIRECTOR:

Sergio, Esther i Marc, no tinc paraules per dir-vos el que sento. De fet, és el que sentim totes les persones que us estimem. Després d’uns dies intensos, de veure com el cor i l’ànima es confonen amb una allau de sentiments enfrontats, la injustícia, la ràbia, la fúria, el contracor, l’estima, l’escalf de la gent, els records... L’immens amor es barreja amb totes aquestes sensacions, sense saber trobar-hi respostes ni raons. Els meus sentiments i pensaments, cada dia, són amb vosaltres. Moltes converses íntimes, molts sentiments compartits i massa preguntes sense respostes que fan sorgir un gran sentiment d’impotència. Només una abraçada interminable que no necessita paraules compartint aquest dolor infinit. Aquests dies, llargs i curts alhora, han esdevingut inexplicables d’allò que mai hauria d’haver passat.

No sé com expressar-vos la meva estima, us sento part de la meva família i no vull que mai deixeu de formar-ne part. M’heu donat l’oportunitat de compartir moltes estones amb vosaltres, moltes preguntes, molts projectes... Al vostre costat, el temps té el valor d’allò que queda i et fa sentir bé, l’essència veritable de la correspondència humana, de ser acollit. En definitiva, d’aquella amistat sincera que tant costa de trobar, i us ho he d’agrair amb tota la meva ànima.

No puc ni sé caure en tòpics ni frases fetes, totes són d’agrair i tenen sentit. Senzillament, no em surten, se’m fa un nus a la gola i se m’inunden els ulls, que estan plens d’imatges que només tenen una descripció: l’amor. Un amor immens, indescriptible, però que es pot sentir, en les amigues de l’Anna, amb els del Marc, amb tots aquells que us venen a abraçar. També amb les flors, les paraules, amb el dolor i també l’esperança, amb els amics de veritat i amb una família unida. En tots, la paraula amor és un amor que surt de l’Anna i que ens arriba a tots.

Els meus ulls ploren de tristor, d’aquella que és infinita i que comparteixo amb vosaltres. I el meu cor també està ple d’aquest amor infinit que heu sabut transmetre. Us vull fer arribar el meu etern agraïment per ser com sou i per deixar-me formar part de la vostra gran família, així és com em sento; també per fer-me partícip dels sentiments més colpidors, que fan que avui sigui més humà. Sempre serem al vostre costat, segurament també sense paraules, perquè no les trobem, però amb amor, amb el vostre amor, amb el teu amor, Anna