El jovent i el Covid

SR. DIRECTOR:

A propòsit de tot el que s’està publicant sobre la nostra joventut i la seva inconsciència, voldria puntualitzar uns quants extrems que ens ajudin a entendre millor el problema. En primer lloc, vull dir que afortunadament hi ha força joves responsables i solidaris, per tant, no podem generalitzar ni condemnar un col·lectiu tan ampli que d’aquí a vint o trenta anys dirigiran el nostre país. En lloc d’inculpar-los contínuament pensin quin tipus d’educació han rebut tant per part de les seves famílies (satisfacció immediata de qualsevol desig, sigui en forma de videoconsola, moto, jocs electrònics, viatges, etc.), és a dir, hedonisme pur.

Tot això encara que el pare es convertís en una màquina de fer hores extra o la mare s’afartés de fregar i netejar les cases dels altres. Aquestes criatures malcriades han crescut creient-se els reis de la casa i amb dret a satisfer tots els seus desitjos.

Els plans educatius tampoc han ajudat absolutament en res: la desastrosa reforma educativa dels anys 90, impulsada per tècnics en educació que haurien fet un favor a la humanitat dedicant-se a un altra cosa, ens ha portat a uns índexs de fracàs escolar altíssims i a un nivell escolar digne de qualsevol país tercermundista, tal com ratifiquen tossudament cada any les proves PISA, que són repetidament ignorades per aquests “experts”.

Un ensenyament on no s’ha valorat mai l’esforç, la solidaritat, ni l’excel·lència, on els alumnes brillants són assetjats pels seus companys de classe, on s’ha abaixat el nivell fins a extrems ridículs, amb l’inútil esforç d’intentar ensenyar a qui no vol aprendre. Un ensenyament que reparteix títols de graduats en ESO a alumnes que no poden memoritzar res, no entenen el món que els envolta, ni tampoc saben comentar la notícia d’un diari. Un ensenyament que els ha fet creure que la societat, de la mateixa manera que els seus pares, existeix per complaure els seus desitjos i la seva voluntat, que els disculpa no anar a un examen un dilluns, perquè pobrets porten dos nits sense dormir i a més a més un o més botellons.

Un no-ensenyament tan poc exigent com ho han estat els seus pares amb ells, i ara en recollim els resultats.