Hem arribat tard... com sempre
SR. DIRECTOR:
Ens neguen la llibertat, però els casals de nens continuen igual, amb el risc que aquests nens vagin encomanant els seus avis, pares, mares, germans, cosins... Ens neguen la llibertat, però els de fora del Segrià entren i surten a treballar, i després fan el que els rota: poden fer vacances, anar a la platja, etc., amb el risc d’encomanar en altres poblacions. Ens neguen la llibertat, però els temporers continuen dormint als carrers, les empreses hortofructícoles treballen com si res i no se’n fa el seguiment exhaustiu com cal, que és on hi ha els rebrots principals. Molta gent escapa per on pot i quan vol, amb el risc d’encomanar pertot arreu. Ens neguen la llibertat, però els veïns, comerciants, hostaleria del Segrià, en la seva immensa majoria, han fet les coses rebé, i ara se’ls obliga a tancar, a quedar-se sense unes merescudíssimes vacances, alguns fins i tot a arruïnar-se, i el risc continua gràcies a molts indesitjables que ho continuen fent malament. Podria continuar amb tot un seguit d’incongruències i contradiccions que, per si mateixes, venen a reforçar el que per tots i totes és sabut: el menyspreu i el maltractament envers el Segrià.
Polítics i polítiques, ja no us podem respectar, ja no creiem en vosaltres, només tenim fe en els bons ciutadans i ciutadanes del Segrià, que lluitarem per no ensorrar-nos, tant a nivell econòmic com anímic. Per què ens castiguen al racó de pensar, quan saben de sobres que són les administracions les qui no s’han preparat prou bé, en els darrers mesos, per fer el seguiment de contactes, coneixent bé l’epidèmia? Quan saben molt bé que al Segrià era més que previsible tot aquest caos després del desconfinament (no cal insistir ni recordar-ne els principals motius). Quan saben (i ho saben, però no ho volen aplicar) que es poden fer microconfinaments en petita escala, en petites àrees, per aturar i aïllar. Quan saben, però van tard, com sempre, que el problema del Segrià no és nou d’aquesta temporada, que el barri antic de Lleida i altres zones de la ciutat fan plorar de veure-les i passejar-s’hi. I els qui ja ho fèiem bé ho continuarem fent rebé. Cert que potser la societat s’ha relaxat una mica. Però en cap cas és la major part de la ciutadania la responsable de tot aquest caos. I heu agafat el Segrià com a cap de turc. Tens tota la raó, Carme: si Lleida tingués platja i un turisme prou elevat..., que diferent hauria estat tot! I no em parleu de manca de recursos, que això ja donaria per a una altra carta...
Us poso un No Assoliment, apa! Us queden pendents totes les matèries per al curs vinent! I anem sumant! To be continued...