Lleida existeix

SR. DIRECTOR:

Som de l’oest de Catalunya. S’ha parlat molt aquestes setmanes de juliol i agost del reconfinament pel Covid-19 que hem patit a Lleida capital, alguns pobles del Segrià i posteriorment a la Noguera. El greuge al veure les mesures draconianes que s’han imposat, sobretot al comerç i l’hostaleria lleidatanes en comparació amb d’altres llocs que posteriorment també han tingut rebrots, és com a mínim, almenys, escandalós. Per no parlar de les proves massives de PCR que no s’han fet. Aquí, cap. Conec el cas de la dona d’un malalt de Covid a la qual si li va negar la prova. Així volem fer un rastreig de la malaltia? Molts/es lleidatans/nes ens sentim orfes, sentim que no tenim qui ens defensi i ens representi. Alguns volen veure un excés de victimisme.

Potser sí, no serà el mateix com quan el cap de l’Estat va dir que estava bé que ens apallissessin, per defensar el seu ordre constitucional? Aquí, a Ponent, a l’oest de Catalunya, han experimentat amb nosaltres i la nostra economia. La salut és el primer, d’acord, però ¿per què no s’han fet les mateixes mesures aquí a Ponent que a l’Hospitalet, Ripollet...? Ah, que els nostres casos eren molt més? ¿Per què no analitzàveu cas per cas, d’on venien, si eren de temporers o de gent d’altres comunitats que trencaven la fràgil estadística? No, això no, esclar, és més fàcil dir que no els tremolarà el pols i tirar pel dret.

Estic indignat, esperava molt més d’aquests que ens diuen que volien fer una nova república on ningú es quedés enrere: m’heu decebut. Lleida, avui, està a la cua de les vostres prioritats, als fets em remeto. Vosaltres ho heu fet palès. Aquesta tardor està previst que hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Ara és l’hora que surtin lleidatanes i lleidatans sense lligams a cap partit polític. Defensin que Lleida existeix, que som de l’oest de Catalunya. No som cap pati del darrere on es pugui deixar la brossa, prendre decisions totalment errades i injustes i que no passi res. S’ha acabat, podem ser menys del cinc per cent de la població del país, però a més de ser un terç del territori, sumant totes les comarques de Lleida, tenim voluntat de ser i de viure als nostres pobles i ciutats. No volem aquest despotisme il·lustrat, el qual en aquesta última crisi únicament ens ha vist com un afegit. Alguns direu que això no és nou, que al franquisme es va promoure el Leridarismo per trencar Catalunya. No us equivoqueu, nosaltres som tant Catalunya com vosaltres, i per dret de decidir molts hi podem coincidir, alguns altres no. En aquestes properes eleccions al parlament de Catalunya el que està en joc és quin model de país volem i els/les lleidatans/es hem de dirhi la nostra.

Molts lleidatans veiem que, vist el que s’ha vist, cap partit ens representa. Cal que dels quinze diputats de les terres de Lleida que haguem d’escollir a la tardor, almenys en surtin tres d’aquesta nova candidatura de Lleida Existeix, que tinguin el coratge de defensar el territori per damunt de les sigles dels partits. En un Parlament sense majories clares, podem condicionar els pressupostos perquè arribin les ajudes necessàries al territori i a la seva gent, i no es preguin decisions als despatxos sense comptar amb la realitat del territori.

Ara depèn de nosaltres, si no es fa res per aconseguir aquesta candidatura després ja no cal que ens queixem.