La plaça de l'Auditori de Lleida és la plaça sense llei

SR. DIRECTOR:

De res serveixen les trucades a la Guàrdia Urbana ni les denúncies a l’Ajuntament. Tot i haver-hi una llei que regula el soroll nocturn i una ordenança de convivència, la plaça de l’Auditori és la plaça sense llei. La delinqüència té barra lliure al nostre barri. Els veïns convivim amb el vandalisme i la inseguretat. Des dels nostres balcons diàriament veiem desagradables episodis d’agressions, robatoris, baralles i, fins i tot, hem arribat a presenciar un apunyalament. No t’atreveixes ni a baixar les escombraries a partir de les deu de la nit. Els crits, els càntics i la música són un continu. És igual si són les 23.30 h d’un dilluns o les 02.45 h d’un dimecres. Ens hem hagut d’acostumar a conviure amb uns individus que campen per la plaça sense horaris i sense cap tipus de respecte ni mirament pel descans dels altres, mentre que els que hem d’anar a treballar l’endemà arrosseguem insomni i cansament. El problema no ha cessat ni en ple estat d’alarma, quan eren habituals els botellons entre els joves. Com tots sabem, arran de la Covid-19 aquest tipus d’activitats estan estrictament prohibides, perseguides i multades; però sembla que a Lleida no deu ser així, perquè es continuen produint encara avui dia sense cap mena de conseqüència. Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Urbana ignoren les queixes dels veïns i ni tan sols patrullen aquesta zona, que és a escassos metres de la seva comissaria. La seva falta d’implicació amb la ciutadania es demostra quan et responen que “això passa a tot arreu” o que “no hi podem fer res”. És clar que ni ells ni l’administració actuen amb la diligència que seria d’esperar i posen en perill la seguretat i la salut de tots, ara més que mai. Aquesta manca d’educació i civisme hauria d’estar controlada per les autoritats mitjançant la presència de vigilància o agents cívics, l’aplicació de sancions disciplinàries o qualsevol altra mesura que garanteixi la convivència al carrer. En el cas que els que provoquen aldarulls siguin persones sense sostre o que necessitin assistència social, cal que l’Ajuntament, a més, trobi la manera de resoldre-ho. Els veïns només reclamem el nostre dret a descansar. Per aquest motiu volem recuperar la calma als nostres carrers.