Fem un cafè, senyor alcalde?

Sr. Director:

El passat dia 25, vaig participar en l’assemblea de Som Veïns, en què ens vam reunir veïns i veïnes i amics del barri del Centre Històric de Lleida per escoltar-nos. A l’assemblea del barri vam assistir més de 30 persones, i totes vam aplaudir les darreres accions fetes per l’assemblea: les sis denúncies presentades a l’ajuntament vinculades al manifest i el seu traspàs a la síndica de greuges de Lleida, la manifestació per un barri digne i la denúncia a fiscalia per l’incompliment de l’estat d’alarma i el risc sanitari que s’ha patit al barri. El veïnat també va criticar la perpètua inacció de la Paeria per resoldre les problemàtiques del barri i la desídia per treballar en les queixes que els veïns els hem fet arribar.

Així doncs, recordem que Som Veïns va presentar ara fa un any un manifest avalat per més de 600 signatures en què els veïns i veïnes alertàvem de la situació de gueto del barri i demanàvem actuar en set eixos: descentralitzar els serveis socials de la ciutat, traslladar la narcosala en un centre assistencial de drogodependències i treballar d’una forma efectiva contra el tràfic de drogues, l’atenció i seguiment de menors i persones en situació de risc d’exclusió social, ubicar fora del Centre Històric l’atenció de persones treballadores del camp i, per últim, l’aplicació de les normatives i ordenances de civisme i convivència que estan vigents per a tota la ciutadania de Lleida amb l’especificitat d’un protocol d’assistència immediata als veïns del Centre Històric mentre perduri aquest alt índex de conflictivitat.

Els veïns i veïnes van lamentar que, tot i l’actitud de mà estesa i proactivitat de la gent del barri, l’ajuntament no actuï amb més celeritat i segueixi renunciant a defensar la dignificació d’aquesta zona de la ciutat i del seu veïnat. En aquesta línia, els i les veïnes van lamentar la censura que ha imposat l’ajuntament a la veu del veïnat quan el passat dia 18 en el Consell de Barri del Centre Històric va decidir no llegir preguntes que s’havien enviat i no va voler donar respostes amb la justificació que provenien de grups que havien presentat denúncies a l’ajuntament. Cal recordar que tampoc no han donat, a dia d’avui, resposta a les sis queixes escrites que Som Veïns va presentar i enregistrar el mes d’octubre amb relació al manifest ni tampoc quan, el mes de març, ens vam dirigir a la síndica de greuges de Lleida; llavors no els constava cap denúncia però ja tenien laconsigna del silenci. La veritat és que no acabem d’entendre com actua aquest govern i sota quines directrius. Castigar i censurar els veïns i veïnes que volen participar de l’acció de govern no sembla estar dins de cap projecte de ciutat, potser és més propi d’improvisacions i rebequeries de qui no té res clar.

Ens preguntem on ha quedat la transparència que havia de ser el garant d’aquesta ciutat i si l’alcalde Pueyo confon transparència amb exhibicionisme, potser d’aquí que algú l’anomena “el terracitas”. Nosaltres agraïm les seves lliçons magistrals de literatura, gràcies, sí, però acompanyades d’un maridatge de propostes que toquin de peus a terra i no es facin demorar més. Vam parlar de la preocupació pel futur immediat del nostre barri mentre perdura el risc sanitari i com ens afectarà el control de les mesures sanitàries imposades a tota la població o si se seguirà sense fer-les complir a la zona del Centre Històric. També quina serà l’evolució de la problemàtica dels temporers i què passarà quan es deixi de tenir suport econòmic privat per pagar hotels i apaivagar la situació. Serà novament el nostre barri el cap de turc? S’ocuparan casals i centres socials sols del nostre barri per allotjar i alimentar aquestes persones o solidaritzarem la problemàtica amb altres barris de la ciutat? Ja n’hi ha prou d’hipocresia, les coses tenen un nom. El veïnat també va compartir la preocupació per l’agreujament de totes les mancances que el barri arrossega durant tot l’any i que estan donant lloc a un panorama dantesc amb què ens veiem obligats a conviure.

Molts veïns expliquen amb desesperació la vivència de trobar en portals i racons xeringues i estris usats per malalts drogodependents, deixalles als carrers de persones a qui els serveis socials han donat massivament allotjament al nostre barri, l’augment de la prostitució i proxenetes i la insalubritat de carrers, patis i places on els orins i les defecacions s’amunteguen. Com diu un veí, “la ironia de tot plegat, la tenim en el fet que ja ni les males herbes hi poden créixer”. M’emporto d’aquesta assemblea les ganesde la gent de continuar sumant voluntats, la fortalesa d’un barri que no vol caure en l’oblit ni en la invisibilitat i la il·lusió de qui creu fermament en les possibilitats de recobrar la vitalitat del centre de la ciutat. El meu anhel, senyor Pueyo, és que Beatriu ens guiï cap a les estances celestials i no pas cap al dantesc infern.