I els professors?

SR. DIRECTOR:

Estem assistint aquests dies previs al començament de curs a un debat sobre si s’ha d’anar o no s’ha d’anar a l’escola, els riscos que corren els alumnes, les ràtios d’alumnes per aula, els tests PCR que es faran als alumnes... Tot aquest debat mentre ens porti a ser constructius, positius, prudents, etc., està molt bé.

Ara bé, em pregunto: I els professors i el personal no docent que treballa a les escoles? Com és que ningú en parla? Els estudis diuen que hi ha unes edats en les quals la transmissió del virus no afecta o bé no es tenen símptomes, i que alguns joves es recuperen molt ràpidament o han tingut símptomes lleus... Però els que de debò són personal de risc de contagi són els treballadors de l’escola, i no hi ha cap dubte que, si es contagien, les conseqüències poden ser molt greus en alguns casos i, si més no, trencar l’organització de l’escola.

Aleshores, com és que ningú es fa ressò d’aquest col·lectiu? Els que treballem en una escola sabem ben bé les dificultats que ens trobarem i que no serà fàcil –tot i que es posin les mesures necessàries i es procurin complir– que no passi res, i que no hi hagi cap contagi. No ho oblidem, el professorat de les escoles va estar treballant fins a l’esgotament els últims mesos de curs, amb unes condicions que van demandar una reinvenció de les seves tasques.

Potser arriba ja el moment que es consideri el professorat com mereix, que siguin visibles, que es reconeguin els seus mèrits, que se’ls tingui en compte a l’hora de preveure els diferents escenaris de la tornada a l’escola i que tinguin un ressò molt més positiu a la societat per la tasca que fan. O no?