Mesures d'estalvi de l'ajuntament de Lleida

Sr. Director:

El 3 de juliol del 2020, la Regidoria de Govern Obert i Qualitat Democràtica i Institucional, va emetre una instrucció per la gestió de les substitucions i de les vacants dels llocs de treball, amb l’objectiu de regular el procediment a seguir per cobrir temporalment vacants i absències produïdes per qüestions diverses, que ocasionen una alteració important en el servei i un minvament de la capacitat de gestió. Darrere d’aquest objectiu hi ha una raó econòmica que podem arribar a entendre, tot i que se’ns ocorren altres fórmules que no s’apliquen i que també generarien un important estalvi a les arques municipals: prescindir d’alguns càrrecs de confiança, d’assessors, d’assessors dels assessors, de les quantitats que es cobren per assistir a comissions, reunions...

Una de les mesures que implementa la dita instrucció és la del criteri que regula les substitucions de les baixes per incapacitat temporal. En el millor dels casos, perquè es procedeixi a ordenar la corresponent substitució, s’haurà d’acreditar que la baixa és igual o superior a 2 mesos. En el cas del personal auxiliar i administratiu i el personal tècnic, el termini s’estableix en 3 mesos. Podem discutir si els terminis són exagerats o adients. Podem discutir el fet que en moltes ocasions no se sap la durada de la baixa i això no s’ha tingut en compte. Podem discutir sobre altres aspectes de la instrucció.

El que creiem que no és matèria de discussió és que no es poden tractar tots els llocs de treball de la mateixa manera. No és el mateix un departament, una oficina, una brigada o un equip, en els quals hi ha diverses persones que hi treballen, que un lloc de treball en què només hi ha una persona. Aquest lloc de treball, que per altres qüestions és considerat com a singular perquè el personal que hi forma part està obligat a agafar els permisos i vacances quan les necessitats del servei ho permeten (que és sempre) i han d’adaptar el seu horari al d’una altra administració (produint-se greuges comparatius amb la resta de personal), actualment sembla que no existeix, ha desaparegut. Estem parlant del lloc de treball de conserge d’escola, en alguns casos també d’escoles bressol i de centres cívics. Per molt que ho pintin del color que vulguin no és normal ni ètic deixar una escola dos mesos sense conserge perquè aquesta instrucció així ho determini.

En primer lloc, perquè el servei públic resta orfe, desert, no es pot oferir perquè aquesta figura és única a cada escola i, en segon lloc, perquè és una manca de compliment de l’acord de prestació d’aquest servei entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Lleida. La singularitat del lloc de treball necessita un tractament diferenciat de la resta de personal i més agilitat i rapidesa al moment de cobrir la incapacitat temporal. En una situació de pandèmia com l’actual, en la qual cal extremar el control i la prevenció a les escoles, la figura del conserge és més necessària que mai i imprescindible. Tractar aquest lloc de treball sense contemplar aquesta singularitat és un desprestigi, una detracció envers la persona que fa de conserge, perquè, en lloc de dignificar el seu treball des de l’ajuntament, es menysprea la feina que fa.

Dit d’una altra manera, és com si l’administració considerés que la feina i les funcions que aquesta persona fa no fossin importants ni necessàries. Per què no ho pregunten a la resta de personal i usuaris de l’escola a veure què n’opinen? Instruccions i mesures d’estalvi sí, però no a qualsevol preu.