Setembre a Lleida, assignatures pendents

SR. DIRECTOR:

Setembre a Lleida. Aviat començarem el darrer trimestre d’aquest històric 2020, però ¿com l’encarem? Aquests darrers sis mesos, des del març, hem anat patint un daltabaix que ens ha descol·locat com mai: els confinaments, les mesures sanitàries i les prohibicions han alterat completament la vida ciutadana. Ara, des de la perspectiva veïnal, volem incidir en aquelles qüestions que hem de treballar com a ciutat en sentit ampli: ciutadans, entitats i administracions.

En primer lloc, i relacionat amb la Covid-19: continuem tenint un risc de transmissió comunitària dels més elevats. Cal seguir, per tant, amb la guàrdia ben alta. Quan ens aixequem al matí cal posar-nos les “ulleres Covid” per tal que en totes les nostres activitats i relacions ens protegim i protegim els nostres contactes. Crec que ens hauríem de descarregar al mòbil l’app RadarCovid i que totes les administracions haurien d’aprofitar qualsevol ajuda.

Les associacions veïnals ens hem conjurat per ajudar els rastrejadors i l’oferta de l’Estat caldria tenir-la ben present, més enllà de les diferències polítiques.

Inici del curs escolar: els nostres infants, adolescents i joves tornen a les aules, des de l’escola bressol fins a la universitat. Però ¿estem realment prenent totes les decisions pertinents i aportant els recursos humans i materials necessaris o, com a mínim, suficients? Jo mateix, com a mestre, en tinc seriosos dubtes. Cal garantir també entorns escolars segurs, eixamplar voreres i, fins i tot, si cal, tallar alguna via en moments puntuals. També, i molt important, cal tenir cura dels trajectes escolars en autobús. Veurem i seguirem molt atentament aquest procés de reobertura educativa.

Neteja: en totes les reunions que tenim surt el problema del dèficit de neteja i manteniment dels parcs, zones enjardinades, voreres i també d’alguns carrers, sense oblidar els camins de l’horta. En part és atribuïble a la pandèmia, però Lleida no està acceptablement neta. Hem de fer un esforç. En primer lloc, la ciutadania per no embrutar, però les empreses concessionàries i l’administració municipal han de fer un salt de qualitat en la seva tasca.

Treballadors temporers: necessitem una solució definitiva que cal bastir des d’ara amb visió de conjunt. No podem tornar a passar un estiu com aquest. Recordem que el centre històric i altres barris segueixen patint. Posem fil a l’agulla i adoptem, d’una en una, mesures efectives. Sectors econòmics castigats: comerç, hoteleria, restauració, teatre, música, mitjans de comunicació... Ajudes, sí, ràpides i de tramitació exprés. Però què podem fer nosaltres? Doncs consumir a Lleida, productes de quilòmetre zero, des del cinema a productes de l’horta.

Mesa transversal de recuperació: Estem disposats i disponibles. Resten encara altres assignatures pendents. En parlarem properament.

I mentrestant, “Mans-Mascareta-Metres”. Tres m per sortir, tres m per sortir-nos-en!