Aparcament gratuït? Sí, però a quin preu?

SR. DIRECTOR:

Quan et planteges comprar un cotxe elèctric, saps que has de canviar la mirada i el plantejament. La conducció és molt més neta, ràpida i segura. És una aposta de futur i un futur incert, ja que els mercats i les polítiques, així com el territori en què vius són factors decisius. Jo visc a Lleida, i el meu marit i jo vam pensar que és una ciutat compromesa amb el medi ambient, que aposta fort per les renovables. Vivim a l’horta envoltats d’espais verds i camps fruiters, i estem compromesos.

Resulta que l’ajuntament de Lleida ha col·locat cinc punts de recàrrega de vehicles elèctrics a la ciutat, totalment gratuïts, ja que també la Generalitat aposta i inverteix perquè això sigui possible. L’ajuntament subvenciona el 70% de l’impost de circulació i et deixa aparcar gratuïtament en zona blava. Els tràmits són els següents: has de pagar una taxa anual per ser donat d’alta com a vehicle 0 emissions, que es pot fer a través d’una aplicació, comprant un clauer o una targeta (cada carregador té la seva norma); has de comprar el distintiu i ficar l’adhesiu al cotxe, i has d’anar a les oficines de l’empresa que controla les zones d’aparcament i et faciliten una altra targeta per aparcar gratuïtament el vehicle en zona blava.

Amb aquesta targeta has de treure el tiquet amb paper cada temps màxim d’estacionament, és a dir, si són dues hores i mitja, has d’apropar-te a l’expenedor més proper, renovar tiquet, anar al cotxe a deixar-lo, i això segons la jornada laboral que tinguis ho has de fer més o menys cops al dia. I jo em pregunto: per què se’ns penalitza d’aquesta manera? Jo abans amb el cotxe de combustible a través d’una aplicació mòbil podia renovar el tiquet sense haver de deixar el meu lloc de treball. A més d’haver de gastar un munt de paper, és a dir, ecològics res. No es podria fer com en altres ajuntaments, per exemple com passa a Mollerussa, que amb el distintiu 0 emissions al vidre els controladors de parquímetre ja saben que són de franc i ja està?

No, nosaltres ens exposem que si et passes el temps, et multin, o que si no funciona la màquina de paper has de fer tot un pelegrinatge fins a trobar la que sí que funcioni. Què fa pensar que no podem ser com la resta de ciutadans? Per què no es facilita? No vull creure el que em van contestar a l’empresa controladora de parquímetre: “L’ajuntament diu que, ja que se us dóna gratuïtament l’aparcament, almenys heu de fer l’esforç d’anar a la màquina a treure el tiquet!” Quina mena de penitència és aquesta? Tot i que pensant-ho bé, si no és aquesta justificació no se me n’acut cap més.