Rovelló en bronze

SR. DIRECTOR:

Ja t’han immortalitzat, gosset meu. L’escultor Sergi Molina, balaguerí, va rebre l’encàrrec de modelar-te, no pas en matèria vil, sinó en bronze, que és el metall de gruix i senyoriu que des de l’antiguitat ha deixat per al nostre goig tantes peces artístiques. Vull dir que, tot mirant-te al raconet de la plaça del Pou de Balaguer, m’he recordat de l’auriga de Delfos i d’algunes meravelles renaixentistes.

A la inauguració has fet un buf de descans quan el president Torra –també fet de noble metall– t’ha llevat el drap que et cobria. Tu volies veure la gent, que sempre has estat convivent, i sobretot volies veure els nens i les nenes. I saps què? T’han posat a nivell dels braços de la mainada que et voldrà acariciar i dels ulls dels més menuts. Ho trobo molt bé, he aplaudit.

Com un pare cofoi, m’he deixat retratar al teu costat per desenes de càmeres i de mòbils, que volien endur-se la teva imatge a casa i després escampar-te com pètals de flor per la galàxia de les piulades. Mira que n’ets de popular, no en tenies prou de ser el protagonista de desenes llargues d’edicions de la novel·la que encara et van passar a TV3 i a munió de pantalles dels cinc continents. Et van presentar a Nova York com si fossis una estrella californiana. Però per a mi i els ramats de lectors que t’admiren de debò ets el gosset de la novel·la, exactament com et dibuixo jo i com t’ha reproduït l’escultor. Un gos per jugar-hi, per seguir-li les tafaneries, per plegar els bolets que saps descobrir, per entendrir-se amb els teus moments tendres i angoixar-se pels teus petits drames.

No tens idea, perquè ets fora del temps, de la molta gent que t’estima, i estimant-te a tu m’estima a mi. Saps què? Es pensen que som una mateixa criatura, i no és del tot veritat. Per començar, jo no sé ni puc fer el salt mortal que tu practiques amb galania. Jo tinc cabòries, jo tinc entrebancs, jo rumio massa i de vegades em deixo perdre dotzenes d’ous, cosa que tu mai no faries. Tu ets més d’empaitar papallones, de tafanejar innocentment, de ser boget, de donar-te. I que n’ets de trempat, Rovelló. Tots els gossos voldrien ser com tu. Dels humils és la glòria.