Excepcional, sí; arbitrària, mai

Sr. Director:

La situació excepcional que estem vivint n’hi ha que l’aprofiten per atribuir-se tasques sense ordre ni lògica o sentit comú. Tot just començava el 8/8/20 a la sala Llista Blava: sessions de bingo normals, quan ens hem vist increpats de manera despectiva i amb menyspreu per l’encarregada de la “Jefatura de sala”. Actitud pueril, infantil i egocèntrica per fer abús de poder, ja que resulta incontestable pel “dret d’admissió”. Òbviament, això deu tenir un nom científic que obviarem per evident. Sense cap provocació per la nostra part, aquesta senyora es va adreçar a nosaltres amb un evident complex de superioritat; l’únic motiu va ser que ens trèiem de tant en tant la mascareta per beure consumicions venudes prèviament al mateix establiment. Si les serveixen, s’han de poder beure, oi? L’actitud de prepotència, vexació i discriminació d’aquesta senyora envers un grup de clients que –no ho hem d’oblidar– són la base fonamental perquè funcionin aquests llocs d’esbarjo, ja que podrien funcionar sense “Jefe de sala”, però mai ho farien sense clientela.

La qüestió no tindria més importància i hauria quedat només en anècdota, ja que una baralla com aquesta no ha de ser considerada, però els comentaris d’alguns clients que van presenciar l’escena, referents a la personalitat d’aquesta indivídua, ens han engrescat a deixar constància del seu caire malaltís, arbitrari i prepotent. Més que res per mirar de confortar altres persones que freqüentment, i des del silenci, pateixen calladament un perfil que voreja la psicopatia. També farem les reclamacions adients on calgui per perdre de vista tot això.