Un amic per sempre

Qui m’havia de dir fa gairebé set mesos que ara estaria escrivint aquesta carta? Jo, que sempre havia tingut una salut de ferro, que només tenia els refredats de rigor i que anava per la vida pensant que això només els passava als altres. Doncs m'ha tocat i de ple aquesta maleïda Covid-19, que m'ha canviat la vida per sempre.

Vaig estar 91 dies ingressat a l'UCI de l'Hospital Arnau de Vilanova, un mes en planta sense poder moure'm del llit i dos mesos i mig a l'USS de l'Hospital Santa María. El més sorprenent és que, malgrat tot, he d'estar agraït a la Covid-19, ja que m'ha donat l'oportunitat de conèixer gent excepcional, persones amb les quals ens creuem pel carrer o al supermercat i que dediquen la seva vida a salvar, a curar i fer que els malalts se sentin al millor possible. Per a mi, són tots uns herois.

A l'UCI vaig tenir la sort que al Dr. Miquel Piñol se li va posar entre cella i cella que tiraria endavant quan jo no era conscient de res. Sóc incapaç de recordar tots els professionals de l'UCI, infermeres, auxiliars, terapeutes, etc., que van estar al meu costat dia i nit. Per a tots ells, el meu agraïment infinit. En sortir de l'UCI vaig passar per la planta 3C de l'Hospital Arnau de Vilanova i allà vaig començar a ser conscient de la gravetat del que m’havia passat. Després, em van portar a la cinquena planta, on vaig tornar a tenir problemes i vaig haver de ser ingressat de nou a l'UCI. Per sort, el Dr. Pifarré va lluitar l'indicible perquè pogués tirar endavant. He de remarcar que la seva professionalitat i humilitat em van desconcertar. Quan la meva vida ja no corria perill em van traslladar a l'USS de l'Hospital Santa Maria, on sota la supervisió dels metges Dr. Roberto García i Dr. Marcos Serrano, les logopedes Teresa i Belén, els fisioterapeutes Albert, Miriam, Marta, Xavi, Esther, Albert, Carola i María, entre d'altres, m'han estat fent “patir” per tornar-me la mobilitat quatre vegades al dia durant dos mesos i mig.

Tot el meu agraïment als metges, infermeres, terapeutes, fisioterapeutes, zeladors, auxiliars, personal de neteja de serveis. M'agradaria poder anomenar-los a tots però m'és totalment impossible i em sabria molt greu deixar-me'n algun. Vull que sàpiguen que els dec la vida i que mai els podré tornar tot l'esforç que han fet per mi. El que sí que han guanyat és un amic per sempre. També vull donar les gràcies a tota la meva família, la meva dona i els meus fills, germans i altres familiars i també a tots els amics i companys de feina, que em consta que han estat patint, seguint tota l'evolució de la meva convalescència i transmetent-me força i carinyo.

Moltes gràcies!