El que pensa un hostaler

SR. DIRECTOR:

Estic entre la tristesa, la ràbia i la impotència! Voldria pensar que això serà per a un bé, que tirarem endavant, que tot sortirà bé, però, tanmateix, només sento males notícies i que anem a pitjor. Quin és el nostre destí com a restauradors? Haver de tancar, aguantar amb uns deutes impressionants... N’hi ha que podran sobreviure; d’altres, no, que ja han tancat. L’Estat opressor, en comptes d’ajudar-nos, traient les despeses, que paguem cada mes i cada tres mesos, sense parlar d’altres coses que s’han tret amb els ERTO... A pagar per tot! A més a més, ens apujaran l’IVA, ens controlaran més per si hem pogut estafar l’estat pel poc que puguem fer...

Ens ensorren i condemnen totes les famílies que en viuen. És una vergonya! N’estic fins als collons, lluitant cada dia per remuntar un negoci, i veus com te’l tomben; no tinc un Ferrari, no tinc un xalet a la platja. Intento viure el millor que puc, intentant ajudar companys del sector el dia que tinc festa, perquè tots hem de guanyar, però tot i així, al final no arribarem ni a això! Gràcies a l’Estat i la Generalitat de Catalunya per ensorrar una feina com l’hostaleria i tot el que en deriva, proveïdors de productes de neteja, d’alimentació, begudes, jocs de taula, reparació i venda de maquinària, etc. Hi ha tot un món més enllà, no només els bars, restaurants i hotels. Que en viu molta gent i donem feina a molta gent! Al final, estarem tots immersos en la pobresa, que sembla que és allò que volen els de l’altre cantó.

Us vull enviar ànims, i sé que ens en sortirem, però deixant llàgrimes de sang al nostre pas! Força a tot allò que envolta l’hostaleria!!!