Tancat sense condicions

SR. DIRECTOR:

Stanpa calcula que a Catalunya “operen uns 3.000 centres d’estètica professional, que donen ocupació a més de 6.300 treballadors i treballadores, en la seva majoria dones autònomes. A més del greu impacte per a aquests negocis, unes pèrdues que oscil·len entre els 9 i els 11 milions d’euros per cada setmana de tancament, és un sector liderat majoritàriament per dones, que aporta valor i la màxima de contribuir a cobrir les necessitats fonamentals d’higiene, salut i benestar de la societat”.

Fa més de 20 anys que treballo per fer fort i sòlid el meu projecte i encara em considero emprenedora. Solament qui ho és sap què significa això. Ni un minut de relaxació i vides de famílies a les teves mans. Gestionar persones no és fàcil, complir amb tots els requeriments de l’administració tampoc.

Els nostres centres d’estètica donen feina a 15 persones, però el meu Govern em diu que no som importants, que no tenim dret a treballar i, a més, no puc guanyar-me el pa de la meva família.

El mes de març, amb la situació desesperada i amb la urgència sanitària de la nostra ciutat, vam donar totes les mascaretes que teníem al centre, més de 500, a l’hospital Arnau de Vilanova. Vam agafar un cotxe, i sense fer-ne cap publicitat ni ostentació, les vam donar a la primera infermera que ens va rebre.

Ho vam fer convençuts que era el que tocava i ho tornaríem a fer, perquè, com he dit abans, el que ens mou és contribuir amb el benestar de les persones.

Després del primer tancament hem invertit (i ens hem endeutat) en totes aquelles mesures que el Govern ens va demanar: mampares, catifes desinfectants, proteccions individuals, sistemes de cita prèvia, etc. Hem implementat els protocols amb molta cura, no hem tingut cap cas ni cap brot de virus que hagi provingut del nostre centre, i em consta que el mateix passa amb la resta de companyes del sector de l’estètica. Mentre els carrers continuen plens de gent, nosaltres estem tancats a pany i forrellat amenaçats de rebre una sanció dura i cruel si se’ns acut moure’ns un pèl. Molts dels sectors afectats pel confinament han rebut unes mesures molt dures, i cal que no ens oblidem que el tancament de qualsevol sector ens afecta a tots, però els donen un cert marge de maniobra (30% d’ocupació, cites prèvies, etc.). En canvi, als centres d’estètica ens tanquen sense condicions, com si féssim algun mal a la societat. I, mentrestant, la vida continua per les administracions que ens cobren els impostos i tributs. Nosaltres no ingressem ni un euro però, en lloc d’aturar també durant quinze dies els terminis de pagament, la pietat no existeix i hem de continuar pagant religiosament a les administracions que no ens deixen treballar.

Tancarem (la tercera vegada en poc més de sis mesos) i no sé si podrem tornar a obrir. Amb molta tristesa al cor, aquest divendres ens hem acomiadat 15 dies més de les persones que confien en nosaltres i que, d’alguna manera, formen part de tot el col·lectiu que valora els serveis que s’ofereixen des dels centres d’estètica. Aprofito per agrair la seva confiança. Òbviament no volem que el virus s’escampi i aconseguir això crec que és compatible amb permetre’ns guanyar-nos la vida. Ja hem demostrat aquestes darreres setmanes que estem preparats per poder treballar de manera curosa i segura. Ens posem a disposició del Govern per poder trobar una solució, però necessitem resposta amb una urgència màxima.