No vull fer sis anys

SR. DIRECTOR:

Alegre, despreocupat, amb una enorme imaginació... té cinc anys i no en vol fer sis. Però com és això?, li pregunto. És que no saps que hauré de portar la mascareta tot el dia! Però suposo que m’acostumaré ràpid.

Trenco una llança a favor dels infants, de la seva actitud i adaptació constant a una situació tan estranyament normalitzada que ens ha tocat viure. Nenes i nens, ho esteu fent molt bé. S’ha de dir clar i en majúscules, per la crítica –sovint gratuïta– que han rebut durant força temps i per l’estigmatització constant. Ara que ja portem unes quantes setmanes d’escola, podem dir que la seva actitud de responsabilitat és una lliçó, un exemple a seguir per molts adults que parlem més que fem. Molts pares preocupats percebíem les escoles d’aquesta nova normalitat com a petits campaments militars amb restriccions, necessàries, però no desitjades, que dificultarien la vida diària dels nostres fills.

En canvi, hem vist amb grata satisfacció com els infants han retrobat l’escola de sempre amb mirades conegudes, somriures amagats, amics, jocs i activitats fetes amb l’esforç d’un professorat que està donant el millor de si mateix. Gaudim veient els infants vivint el seu dia a dia amb il·lusió, demostrant una gran acceptació d’un episodi de la nostra vida que a molts ens genera resignació i que de moment ens seguirà acompanyant.