No als llums de Nadal i més austeritat

SR. DIRECTOR:

L’arrelament dels costums nadalencs indiscutiblement cala profund en totes les nostres esferes, i aquesta inquietud deriva cap a una bellesa plàstica dels nostres carrers i comerços. Aquest any, com a conseqüència d’aquesta pandèmia que travessem, hauríem de considerar prescindir-ne, retallant la totalitat del seu cost.

La pobresa és aquí. Gairebé dos mil lleidatans es troben en una situació preocupant, no poden pagar subministraments bàsics com la llum, l’aigua o el gas i es troben en risc d’exclusió social. El més important seria que aquesta despesa supèrflua millor s’apliqués o es destinés a les famílies que no poden atendre aquestes necessitats. Comprenc que és difícil batallar contra aquest gran imperi de la publicitat i el consumisme (llums, arbres, etc.). A nivell estatal, centenars de milions d’euros són invertits per promoure l’ingrés en aquestes dates.

Sóc totalment conscient que jo no puc lluitar contra els sentiments dels humans; però sí que sóc coneixedor que la pobresa, la gana, etc. en aquests instants d’incertesa imperen per damunt de tot. L’anhelada solidaritat que moltes famílies perceben a través de la Creu Roja, el Banc d’Aliments, etc. és sempre d’agrair, però tot això en els moments tan difícils que estem travessant no és prou.

És de tothom conegut que el clima nadalenc és molt intens i d’una gran força de suggestió. Jo no puc per més que expressar la meua opinió en contra de la parafernàlia que es munta, quan la majoria del contorn de les nostres famílies es troba, a causa de la pandèmia, en una situació altament aspra.