Traducció de rural a urbà

SR. DIRECTOR:

Aquests dies hem llegit la notícia de la detenció i judici ràpid d’una ramadera del Ripollès.

La Rosa Maria, propietària del Mas la Serra del Boix, cansada que boletaires i altres visitants entrin a les seves finques sense respectar els senyals de camí particular va aparcar davant un cotxe que prèviament s’havia estacionat a la seva propietat sense permís. A més, li va reclamar que no el deixaria sortir si abans no tornava els bolets que havia recollit en la seva propietat. El boletaire va avisar els Mossos d’Esquadra i aquests van acabar solucionant el cas per la via ràpida, van emmanillar la Rosa Maria i la van dur a comissaria. El boletaire va poder marxar i la Rosa Maria s’ha enfrontat a un judici ràpid que l’ha multat amb prop de 500 €.

Costa entendre, però per fer-ho més comprensible farem la traducció a una situació urbana que, evidentment, caricaturitzarà el cas però que també farà més clara la seva anàlisi i comprensió. Imaginem, doncs, aquest altre cas a Barcelona:

Una noia del Ripollès, la Rosa Maria, va a Barcelona en bicicleta i arriba al carrer de Casanova davant de l’Hospital Clínic. Entra en un portal sense permís de la comunitat de propietaris i puja al primer pis, espera una estona en el replà i quan veu que una de les portes del primer pis queda oberta aparca la seva bicicleta a davant la porta, entra a la casa, la travessa tota fins a anar a la terrassa. Allí veu que hi ha un jardí amb plantes aromàtiques, cull un bon ram de romaní i es disposa a marxar.

Al rebedor de casa el propietari para la Rosa Maria i li qüestiona que estigui a casa seva, a més li diu que si no deixa el ram de romaní no li permetrà abandonar la casa. La Rosa Maria truca als Mossos, aquests es presenten al pis i veuen el propietari enfadat, el fan callar, però no se’n surten i l’acaben detenint per un delicte de resistència i desobediència a l’autoritat.

Llavors la Rosa Maria pot marxar amb la collita de romaní, agafa la seva bicicleta i surt tranquil·lament de Barcelona direcció al seu Mas.

Us ho imagineu? Oi que sembla ciència-ficció? Doncs us ben asseguro que el sentiment de molta gent de pagès és d’autèntica indignació. I sabeu per què? Doncs pel menysteniment generalitzat de la societat cap al que és rural, pel baix valor social que té la pagesia, per la poca inversió al món rural, per la manca endèmica de serveis a la qual ens hem acostumat.

Per sort, en tota història hi ha llum, els més de 20 pagesos i pageses que van donar suport a la família del Mas la Serra del Boix davant dels jutjats. I el gest del sindicat Unió de Pagesos, que es va oferir a pagar aquesta injusta multa. Gràcies per l’exemple i la unió en moments complicats!