Els xiprers amics

SR. DIRECTOR:

Vaig estar al cementiri d’Aransís, el meu poble, i em vaig sorprendre per l’estat de desatenció que pateixen els cinc xiprers que es van plantar als inicis d’ACAPA. Llavors es va creure que aquests arbres eren els més apropiats per a aquest espai perquè crèiem que la simbologia d’aquest arbre mil·lenari enaltia el recinte. Sempre verd, s’alça majestuós apuntant al cel, mentre les seves arrels s’enterren en la profunditat de la terra. A les masies catalanes, el nombre de xiprers plantats té un significat especial, segons el nombre d’arbres, però, en el cas del nostre cementiri, el nombre el va marcar l’espai reduït de què disposàvem.

Malgrat haver-ho demanat en múltiples ocasions i al llarg del temps, la poda d’aquests cinc xiprers encara resta pendent de realitzar-se. Per què no hi ha interès en el manteniment d’aquests arbres tan emblemàtics que representen la cultura de casa nostra? No puc entendre la manca d’empatia vers uns arbres bondadosos que, al llarg dels segles, han contribuït a la convivència dels pobles.

De ben segur que el nostre alcalde ha vist, passant per la Pobla de Segur, els xiprers del cementiri que, des de fa molts anys, romanen ben esporgats i impecables. Fa molt de goig contemplar-los. Transmeten ordre i harmonia.