Ens en sortirem

SR. DIRECTOR:

Ha passat quasi un any des que vàrem despertar en una “nova normalitat” en què drets fonamentals es veuen reduïts pel sol fet que no saben què fer, a l’espera d’una cura miraculosa en forma de vacuna i que ningú té la certesa que allò que ens inocularan serà definitiu i, el que és pitjor, ves a saber què ens inoculen.

Si no podem confiar en els nostres mandataris a l’hora de prendre les decisions oportunes, com podem confiar en allò que ens venen com a remei? Només ens resta encomanar-nos a la sort. Desinformació. Qui diu què, com i per quin mitjà? Mitjans de comunicació, veracitat informativa? O estem adormits? Teories conspiranoiques basades en no res que surten com bolets a la tardor prèvia a un hivern que es vaticina encara més dur. I els infants? Com senten? Com veuen el que està passant? Créixer sense afecte, abraçades, sense córrer pels carrers. Com els afectarà en les seves vides? Només ens consola el fet que, si més no, “encara” no és una guerra.

Si una virtut té l’ésser humà, és capacitat de supervivència, de superació. Sabem que tot això passarà. Vencerem l’adversitat. Em fa més por pensar que pot venir alguna cosa molt pitjor. Si us plau, no viviu en la por. Siguem forts. Tot anirà bé. Ens en sortirem.