Solució a la Lleida bruta

Sr. Director:

Permeti’m expressar la solució que donaria al greu problema de la nostra Ciutat –la neteja–, mai resolt per cap dels partits que han regit el nostre municipi al llarg del anys, però ara ha arribat a tal punt de deixadesa que no es pot tolerar més. Lleida, com totes les ciutats, té més d’un problema per resoldre i soc conscient que molt difícils de solucionar; per això, amb els anys, els temes es repeteixen i no s’arriben ni a acords ni a consens: els temporers, el barri antic, els pisos buits, els geriàtrics... Tan important o més és el que jo exposo i que hem de solucionar, ja que no es pot demorar per més temps l’etern problema de la Lleida bruta.

La paciència dels ciutadans i contribuents ha arribat al límit i aquesta feina s’ha de fer sens falta i amb profunditat, si no, no resoldrem res, hem de ferho per necessitat i higiene. Ja fa molt de temps que hi lluito i insisteixo, a través dels diaris i personalment; dues vegades amb l’alcalde Ros, que em va adreçar a Urbanisme, demanant visita prèvia, per parlar amb els tècnics responsables, que em van rebre amb cordialitat i van reconèixer que veritablement era necessari un canvi important per millorar l’aspecte de la ciutat, afegint que tindrien en compte els meus suggeriments, que consideraven encertats.

I, de tot plegat, no en vaig treure res de res. Si Paeria, Diputació i Generalitat es posessin d’acord per crear una unitat de treball, amb vertader interès per solucionar els greus problemes que tenim, tot seria menys difícil; tots sabem que la unió fa la força. Però molt em temo que no és el que més preocupa a tots plegats, fan com el tres monos llegendaris: ni hi veuen, ni parlen, ni escolten.

De cap de les maneres culpo l’empresa de neteja que té contractada l’ajuntament, ja que fan la feina com si d’una ciutat neta es tractés i no, no és així; malauradament, Lleida és diferent, té un problema endèmic, que sempre hem patit i del qual, la gent que hi habitem, també som força responsables.

La neteja de la nostra ciutat s’ha de fer per zones i amb profunditat, amb líquids i eines adients, per treure les taques negres que envaeixen el nostre trist i avorrit paviment; insistir en els racons i rastres on hi ha acumulada porqueria d’anys i anys.

Entenc que sembli difícil dur a terme la proposta, fins i tot es pot pensar que és impossible, però no tenim més remei que posar-hi empenta i els mitjans necessaris per sortir d’aquest greu problema, que cal solucionar: aconseguir tenir uns carrers nets. Sovint em pregunto: ¿Com és possible que hi hagi tanta gent a l’atur, amb tanta feina a fer?

Crec que a tots ens entristeix i avergonyeix veure gent jove, i no tan jove, que han de rebuscar als contenidors d’escombraries ferralla o qualsevol altra cosa vendible per poder subsistir i anar tirant. Seria del tot necessari contractar treballadors, a més dels de l’empresa de neteja ja contractada. Seria bo pensar en aquestes persones que necessiten una oportunitat i un sou, per millorar la seua situació; agrairien aquest treball i se sentirien motivats, útils i compromesos amb la feina a fer.

En aquest cas hauríem fet dues coses bones: donar feina a gent que veritablement la necessita i solucionar el greu i etern problema que tenim els lleidatans des de fa anys. També caldria mentalitzar els ciutadans de la seva necessària col·laboració; acabada la feina del barri o zona, es penjarien cartells informatius avisant la població que s’imposaran sancions a qui llenci papers, embolcalls i burilles a terra. Fem d’una vegada fora, i si pot ser per sempre, la imatge de la Lleida bruta i poc estimada.