Artesa de Segre no té els carrers adaptats

Sr. Director:

Li escric com a continuació de la carta El que em perdia d’Artesa, que vau tenir l’amabilitat de publicar-me i que va tenir un gran ressò a Artesa, tot i que es veu que l’únic que no l’ha llegida és l’alcalde, ja que ni ell ni ningú de l’ajuntament ni del consell comarcal ni de la Diputació s’ha posat en contacte amb mi. No ho dic per donar-me importància, sinó perquè crec que són ells els encarregats d’administrar el PUOS, perquè no tot s’acaba amb el coronavirus. També hi ha ciutadans que necessitem carrers i voreres dignes per no viure perpètuament confinats a casa i sentir-nos una mica persones. No en el sentit de màscara, com a molts ens volen condemnar, sinó en un sentit més digne.

Doncs, segueixo. Fa dies que els amics d’Artesa em diuen que “ara sí que arreglaran els carrers”, i jo m’ho crec, però, oh!, sorpresa, l’altre dia vaig anar al cementiri. Hi anem amb la família cada any, però al portar les flors als pares i padrins de la dona vam topar, per una banda, amb un pendent salvat per 12 escales i, per l’altra, unes rampes amb 2 esgraons altíssims. Sort que allí hi havia un treballador municipal, el nom del qual no conec, i a qui demano perdó públicament, però el meu cap s’ha quedat aturat amb el José i la Mónica, als qui envio una forta abraçada i demano que trametin el meu agraïment al vostre company del somriure etern al rostre. Per anar a la tomba no hi va haver cap problema, ja que amb el fill i el treballador, perdó una vegada més, em van ajudar a pujar els dos esgraons i vaig poder passar una estona amb l’Anita i el Salvador i amb l’abuelita Isabel i l’avi Salvador, de qui puc presumir que va ser el meu avi abans de ser-ho. Gràcies a ell vaig poder estudiar, però això serviria per a un llibre.

Continuem amb l’odissea. Com que la pujada va ser molt fàcil, amb el fill vam intentar la baixada i poc va faltar per batre el rècord de salt amb aterratge nasal. Per sort, la sang no va arribar a la Femosa. Espero que l’any que ve ja s’hagin solucionat algunes coses, encara que per això hagi de fer cua al despatx municipal taller. Senyor director, moltes gràcies per la paciència, de la qual tantes vegades he abusat.