La Covid-19 en les persones amb discapacitat

SR. DIRECTOR:

La nostra realitat, la nostra vida, el concepte de normalitat, s’ha modificat completament des del mes de març. La pandèmia per la Covid-19 està afectant tots els nivells, humans, socials i econòmics. I més enllà del que ja hem viscut, queda un futur ple d’incerteses que està posant contra les cordes molts sectors, molts col·lectius i moltes famílies. Malgrat això, hem de procurar afrontar-ho per superar-ho, perquè les persones, que són el centre de tot, puguin tirar endavant.

Les persones amb discapacitat han viscut també un confinament ple d’obstacles. Des de l’inici de la crisi sanitària, l’Organització Mundial de la Salut i els principals representants de Nacions Unides han definit aquest col·lectiu com un dels més vulnerables i amb un risc més elevat de patir la malaltia. Requereixen més atenció, necessiten que s’escolti la seva veu, la de les seves famílies i les entitats representants, cal estar al seu costat. Tot i aquesta alerta, hem de reconèixer que en alguns moments ha estat un dels col·lectius més invisibles.

Ahir, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, vull continuar constatant i reafirmant que uns dels objectius de la Corporació Municipal és continuar treballant per una Lleida Justa, una ciutat inclusiva i solidària, que vetlli pel benestar, especialment de les persones més vulnerables.

Els efectes negatius de la pandèmia comporten un sobreesforç a les persones amb diversitat funcional, a llurs famílies i a les entitats i associacions que treballen per a elles o amb elles. Les conseqüències són humanes i econòmiques, individuals i col· lectives. El virus està generant un cansament en la societat que es fa difícil de combatre quan es conviu constantment pendent de les mesures sanitàries, tan necessàries com empipadores. Les entitats han actuat com a murs de contenció davant de la propagació del virus, i s’han adaptat a la realitat present.

Quant a les teràpies, les atencions i els controls dels nuclis familiars dels seus usuaris i usuàries, els i les professionals s’han preocupat i els han i s’han protegit per continuar donant suport a aquest col·lectiu. Cap reconeixement és suficient per valorar el que fan. A més, han hagut d’afrontar el tancament dels seus centres especials de treball, que garantien l’ocupabilitat alhora que la inclusió social dels usuaris i usuàries.

No podem obviar el paper tan important que han desenvolupat les famílies. Durant el confinament han hagut de realitzar una atenció 24 h, que ha derivat en situacions d’estrès, d’angoixa i en molts moments d’esgotament físic i mental per poder desenvolupar la cura de la forma més adequada de la persona que tenien a càrrec seu.

Són moltes les dificultats a les quals els diferents agents han hagut de fer front. I ara, més que mai, els governs i les administracions públiques hem d’ampliar la capacitat de resposta incorporant les experiències, les observacions i la veu de les persones amb discapacitat a l’equip de gestió de la pandèmia i donar-los suport en matèria de prevenció, protecció i seguiment, així com en la seva activitat, per garantir una Lleida justa, solidària, on tothom tingui cabuda i no deixem ningú enrere.