Els llavis de Cachou ens “van parlar” de l'enverinament

Sr. Director:

El rostre evident de dolor, patiment, crueltat, agonia de Cachou en els seus llargs dies fins a morir ens va deixar un últim missatge clar que la seva mort no va ser fortuïta ni natural. Estirat a terra completament mort, els seus llavis ens “van dir” que havia mort covardament enverinat! Ara es comencen a poder revelar aquests “secrets” que pretenien camuflar sense deixar “empremta” els seus miserables executors, pertanyent dins del cercle de caçadors, ramaders, funcionaris públics i polítics de la zona, entre d’altres còmplices que ara passen o pretenen passar desapercebuts. Tots i totes estan en el punt de mira de la justícia per un greu delicte contra la fauna, entre d’altres acusacions. Aquesta vegada s’han topat amb una jutgessa valenta disposada a fer justícia, cosa que és d’agrair en aquests delictes contra la fauna i espècies protegides que solen quedar en l’oblit i l’engany. Això demostra una vegada més que s’ha de ser molt exigent en quines mans i càrrecs de l’administració es deixen la protecció de fauna. No es pot consentir que caçadors i altres sectors enemics de la fauna tinguin la batuta en un compromís tan incompatible per a aquests gremis, com és el respecte a la natura i el dret a la vida de la seva fauna silvestre. Cachou ha de servir com a referent per solucionar moltes deficiències i seguir amb més força que mai en la conservació dels óssos bruns al Pirineu i alhora frenar aquests vergonyosos col·lectius mafiosos amb unes condemnes exemplars, no només en territori pirinenc, sinó també en altres territoris i en qualsevol altra espècie protegida assassinada per l’avarícia humana.