Amb l'esperança posada en una nova etapa

SR. DIRECTOR:

Passats aquests dies de Nadal, en un any en què les expectatives han estat totalment diferents, l’inici de la vacuna contra la Covid- 19 ens introdueix en un moment d’il·lusió i espera.

A les portes d’aquest nou any que començarem, tot es tenyeix d’optimisme. Els humans necessitem relaxar-nos i continuar encoratjant noves esperances de reprendre aquesta normalitat a què estàvem acostumats.

Vull esbossar un somriure i deixar volar la meva imaginació, abstraient-me de totes les penes que hàgim pogut viure, creant en la meva ment un futur on els dies negres quedin lluny, on tornem a aquesta complicitat amb aquelles persones que són a la nostra vida, on l’entorn advers doni pas a temps més benignes...

Un matí, caminant pel carrer, imbuït per aquest esperit que el Nadal ha deixat en mi, era capaç de creure que l’esforç ímprobe de la ciència, en la seva constant tasca, pot reanimar aquest món colpejat i profundament fustigat pel virus.

Em sento agraïda pel treball de moltes persones que s’han mantingut dempeus, malgrat les moltes hores de dedicació, ajudant aquells que ho han necessitat, estudiant noves fórmules i experimentant per descobrir ràpides solucions davant de la pandèmia. A tots ells, la humanitat els devem un reconeixement. En una atmosfera tenyida de pessimisme i abatiment, aquestes persones han estat i són una llum que s’alça per sobre de les dificultats i incerteses, i a la qual hem d’aferrar-nos per abandonar aquest pas taciturn que ens ha acompanyat dia a dia i aquests fets estèrils amb els quals ens hem envoltat.

Ara, més que mai, hem de mostrar la cara més complaent de la realitat, abandonant el sotsobre i deixant fluir de forma natural aquesta confiança que tots tenim posada en aquests éssers creadors, capaços d’implementar sistemes de canvi i augurar-nos una etapa de recuperació.

Esperem que amb la nostra actitud aquesta frase es faci realitat:

“Quan estàs agraït, la por desapareix i apareix l’abundància” (Tony Robbins).