Somnis de mare

SR. DIRECTOR:

Sempre hem tingut clar que el dia podia arribar, suposo que com tothom que sap que la vida, al final, és un cicle. Però una cosa potser és saber-ho i una altra de molt diferent viure-ho. Mai no vam pensar que s’anava a quedar tan gravat el dia que ens vas deixar. Tanmateix, el més dur no és recordar aquest tipus de coses, és pensar en tot el que estem vivint i en què diries o què comentaries amb cada experiència o esdeveniment que ens succeeix... Potser amb un “el món és boig”, “sabia que ho aconseguiries”, “que orgullosa que estic de vosaltres” o “me n’alegro molt per tu”.

Un dia com avui, fa ja alguns anys, concretament 12..., estàvem celebrant el dia de Reis al teu costat. No sabem en quin lloc et trobes i és per això que somiem amb tu, somiem amb unes mans que ens fan abraçades, somiem amb uns petons, somiem amb els teus somriures, somiem amb que encara ets al nostre costat, somiem en com de feliç que eres, somiem en aquestes visites als metges a les quals anaves amb tota la teva força i la teva energia... Són somnis de mare.

Somnis en els quals, en més d’una nit, ens hem despertat pensant que ets al nostre costat, fem un salt i ens despertem pensant en tu, que encara no has partit, que segueixes entre les nostres vides... Però són somnis i en somnis es queden.

Però què t’hem d’explicar, si sabem que des d’allà a dalt ho veus tot. Sabràs també que aquí no hi ha dia ni setmana que no et recordem i et portem a les nostres ments. Tots et trobem a faltar encara que de vegades costi reconèixer-ho en veu alta. Ens van quedar moltes coses per fer amb tu, moltes visites, molts berenars, moltes anècdotes per explicar-nos...

Tot i així, sabem que el temps, les anècdotes, les reunions familiars, les rialles, les abraçades, l’afecte i les nits que vam passar junts estaran allà per sempre, guardats en les nostres memòries, per fer-nos millors persones i per recordar-nos què és estimar de veritat. Tenim la sensació que ens queda una cosa més al tinter: t’estimem. És important dir-ho moltes vegades a la vida, perquè després et penedeixes de no fer-ho. T’estimem, et trobem a faltar i et donem les gràcies per fer-nos millors persones durant tot aquest temps.