Camarada Lambán

SR. DIRECTOR:

El camarada socialista i president d’Aragó, Javier Lambán, ha presentat en societat un nou medicament de la farmacèutica Borrell. Un preparat imbatible per desinfectar la societat catalana insubmisa que ha requerit la implicació i els coneixements científics del bo i millor del socialisme ibèric.

Desgraciadament, durant els assajos de laboratori s’ha hagut de lamentar la pèrdua de l’actiu Iceta en la formulació final, però el resultat del compost el supera amb escreix i, a hores d’ara, ja s’està reubicant l’actiu Iceta en altres combinats farmacològics. El tractament miraculós duu el nom comercial “efecte Illa” i el lema “si pateixes supremacisme pren-te una pastilla”.

Pel poc que en sabem, a través del bocagròs del camarada Lambán, aquest remei guareix el supremacisme aliè i la ràbia pròpia. És a dir, cura dos malalts de cop, malgrat que només l’ingereix un, i de rebot l’erari públic s’estalvia l’antiràbica. Millor impossible.

Com sigui que el camarada Lambán és internacionalista i gaudeix de patent de cors per navegar lliurement per tots els mars de la geografia política, sense risc de caure en el supremacisme i l’imperialisme tan típic a l’altra banda de l’Ebre, penso, des de la meua humil condició de català analfabet, adoctrinat i més provincià que el calçot, que no hauríem de desaprofitar el cabal intel·lectual d’aquest home per millorar les nostres condicions de vida materials i espirituals; civilitzar-nos, en una paraula. Qui millor que el camarada Lambán per dirigir la Generalitat de Catalunya?

Penseu-hi. Entre altres efectes beneficiosos, que serien molts i moltíssims, deixaríem de provocar-li ràbia, i tenir un veí rabiós no acostuma a portar res de bo. El PSC, abans de convertir-se en la paradeta folklòrica del PSOE a Catalunya, duia a la maleta de les betes i fils ideològics un acolorit mostrari catalanista, republicà i federalista amb la finalitat de canviar el clàssic abillament espanyol de l’una, grande y libre pel més modern, encara que arribés dos segles tard, de liberté, egalité i fraternité; allò de la democràcia dels ciutadans i no dels estaments, vaja.

L’una parla de la pàtria i l’altra de la ciutadania, i a l’Espanya del PSOE per ser ciutadà primer cal ser patriota. Patriota espanyol, of course!