La Tere del mercat de Fleming

SR. DIRECTOR:

Sempre m’han agradat els mercats municipals, des que de petit acompanyava la meva àvia, la Dolores, a comprar al de la Concepció de Barcelona. Entrar en aquella gran estructura metàl·lica era endinsar-se en un món màgic de colors i olors, en un simpàtic guirigall format per la cridòria dels paradistes, el grinyol dels carros carregats de mercaderies i el brogit de les converses creuades; un món en el qual imperava un tracte familiar i una complicitat entre venedor/a i client/a, fruit de molts i molts anys de mútua fidelitat.

Potser a causa d’aquest agradable record d’infància, sovint, quan viatjo a una ciutat, intento fer una escapada al mercat municipal de la població en qüestió: l’espectacular mercat central d’Atenes, amb els centenars de bombetes penjant del sostre, és una visita obligada cada cop que aterro a la ciutat de Pèricles. Igualment, el bonic mercat de San Blas de Logroño és també molt recomanable (confesso que el fet que estigui a tocar del carrer Laurel és un al·licient extra) o, per citar-ne algun més, també em va seduir el vell Mercado do Bolhão de Porto, una construcció preciosa, amb les seves filigranes de ferro forjat.

A Lleida, els mercats municipals han tingut una sort (o caldria dir una dissort) diversa, fet que queda ben palès en el de Fleming, actualment reduït a la mínima expressió. Però, a banda de la bona qualitat dels productes que ofereixen les parades que encara resisteixen, destaca per la seva amabilitat i, per descomptat, per l’excel·lència dels plats que elabora la Tere, mestressa de l’únic bar que roman obert, el Xaloc.

La conec de no fa gaire gràcies als amics Carles i Pau, i la veritat és que tastar els seus plats (els callos, els peus de porc, els popets amb tomàquet, els calamarsons, les croquetes o les truites, cent per cent cuina de mercat) és una veritable delícia. Ara, amb totes les restriccions horàries derivades de la pandèmia, la Tere ho està passant malament, com la resta del sector, però la veritat és que val la pena matinar una mica per tastar les seves exquisideses, que ens recorden que en molts mercats municipals es pot comprar molt bé, però que encara es pot menjar millor.