La recuperació de les obres d'art de la Franja
SR. DIRECTOR:
Després de l’espès silenci de les institucions envers la sortida del Museu de Lleida de les obres d’art de la Franja en direcció cap a Barbastre, ara sembla que tothom està d’acord que s’ha de fer el possible per recuperar- les. Aquesta va ser la reivindicació que va fer el Cercle d’Amics del Museu de Lleida en l’acte que va organitzar el 10 de març passat i que, sortosament, s’han fet seva els membres del Consorci del Museu.
Atenent aquesta voluntat de recuperar les obres, crida l’atenció veure com des del Museu es té pressa per desmantellar els espais on estaven exposades fins ara per tal de reestructurar- los i posar-ne de noves. Tinc entès que al Museu de Barbastre, molt abans que sortís la sentència judicial i, per tant, que hi arribessin les obres, ja s’havien preparat els espais que les havien d’acollir, on tenien les seves fotografies i les explicacions pertinents. Era, sens dubte, una manera de mostrar la seva voluntat d’aconseguir-les.
Aquí s’acaben de perdre i malgrat que es manifesta la voluntat de recuperar-les, manca temps per treure les peanyes i altres elements que les sustentaven i substituir-los per posar-ne de noves. No sembla que aquesta manera d’actuar sigui la més adequada per demostrar que la proclama que es fa de recuperar les obres es correspongui amb una ferma convicció. Els gestos són importants. No seria millor deixar sense modificar els espais on hi havia les obres? Això seria un senyal inequívoc que la proclama que es fa des del consorci de recuperació de les obres va de veres i no és, com sovint passa, una mera declaració per sortir del pas.
No es tracta que sigui un espai per al record, sinó un espai de reivindicació, que ens interpel·li a tots, autoritats i ciutadans, perquè siguem conseqüents amb el compromís de fer tot el possible per al retorn de les obres al Museu.