Al Centre Històric també hi ha gent gran, ciutadans que són grandíssims

Sr. Director:

SOM VEÏNS d’un temps ençà fem ressò de la dissortada situació del Centre Històric i ho fem a través dels canals de premsa i comunicació, mitjans de denúncia a mà de la ciutadania i també fent d’interlocutor amb l’ajuntament de la ciutat sempre que ens ha estat permès. Ara, finalment i gràcies a la intervenció del síndic de greuges, rebem les primeres respostes a les queixes i sol· licituds administratives que vam enregistrar a la Paeria.

Un d’aquests comunicats és el que fa la Guàrdia Urbana per tal de justificar-nos les seves actuacions. En aquest informe ens crida l’atenció una greu mancança. Concretament, aquest organisme ignora per complet que el Centre Històric està dividit en dues zones ben delimitades, que s’anomenen zona u i zona dos, o sigui, zones que tenen una idiosincràsia diferent, de manera que no val posar-ho tot dins el mateix sac.

Tot plegat és un garbuix de dades en què tot s’hi barreja i hom no pot esclarir-hi on veritablement actua o té presència la nostra Guàrdia Urbana. D’aquesta manera es diu que hi ha una patrulla vint-i-quatre hores al barri, i nosaltres ens preguntem en quina zona, la u o la dos? Potser es refereix al fet que la caserna de la GU és al barri? O la cosa és que els agents són a l’ajuntament, on sabem del cert que sempre n’hi ha? No es poden donar xifres així com així, a la babalà ni a la fresca i en conseqüència concloure una afirmació falsa.

Això sí, l’informe ens confirma que el 40% de les detencions que acompleix la GU a la ciutat són fetes al barri, encara que no queda clar on o en quina part. Així mateix, tampoc especifica quan diu que el 15% de les seves actuacions en el total de la ciutat es registren a la zona del Centre Històric i si això passa a la zona u o dos.

Tanmateix, val a dir, déun’hi- do i quina esgarrifança de xifres. En aquest clar context de perillositat és on SOM VEÏNS volem enaltir la gent gran del barri, les nostres iaies i els nostres iaios; els aplaudim, els alabem i els lloem. Al Centre Històric fa anys que augmenta amb escreix aquesta especial franja d’edat, que viu i conviu amb veritable solidaritat, que brega cada dia amb persones nouvingudes i persones amb necessitats extremes que han estat reubicades al nostre barri deambulant-hi. Ells, aquests iaios i iaies, heroïnes i herois, protagonistes de la valentia i la resiliència, atemorits o no, han de lluitar per un espai que sovint està envaït per persones emmalaltides pel consum de drogues i que ronden a la caça per aconseguir la seva necessària dosi cada quatre hores.

Lamentablement al nostre barri hi ha una minoria que ha trobat l’espai on practicar impunement la seva pròpia llei, on es pot interpel· lar padrins i en el millor dels casos exigir alguna moneda o cigarreta sense que passi res de res. L’ocupació d’habitatges també té llicències d’autoritats de l’ordre públic, consentiment de responsables polítics i paràlisi del sistema assistencial.

Tots són coneixedors de les actuacions d’aquesta minoria i del greuge comès vers els avis i àvies del barri, els nostres súpers, però alhora diuen tenir el deure de reconeixement del dret dels malfactors i afirmen no poder fer gran cosa per a la nostra estimada gent gran; se’n renten les mans i els neguen el tan merescut present i futur digne.

Els nostres superpadrins són d’aquesta manera doblement víctimes: per una banda dels delinqüents i per l’altra de l’organigrama institucional. L’autoanomenat govern de la transparència té el deure moral d’afrontar aquesta situació i deixar enrere l’abandonament i la foscor dels nostres carrers amb voreres estretes i el terrabastall permanent de places i carrerons del barri on regnen la inseguretat i la poca transparència.

Als nostres veritables ciutadans solidaris de Lleida no se’ls pregunta mai, no hi cal consensuar i no se’ls dona mai les gràcies per col·laborar ni per resistir i aguantar en silenci. És per això que avui, nosaltres, la gent de SOM VEÏNS, els volem mostrar el nostre suport i reconeixement. Gràcies, àvies i avis del barri, per donar-nos una magnífica lliçó de vida.