Entrar a Andorra

SR. DIRECTOR:

De nou m’animo a escriure-li unes línies en aquests moments que són molt complicats per a tota la població. El motiu de la meua carta, que bé podria semblar una absurda rebequeria, no és cap altre que l’absurda i incomprensible idea de tornar-nos a tots una mica bojos amb la normativa de la Covid. Sense anar més lluny, dilluns passat vaig intentar anar a passar el dia amb la meua família a la nostra veïna Andorra. Abans de sortir, vaig intentar verificar la possibilitat de poder entrar a l’esmentat país. No vaig trobar res que em fes desistir de tal possibi· litat.

La meua sorpresa i la dels meus va ser majúscula quan se’ns va denegar l’entrada si no teníem motius justificats. Bé, i ara jo em pregunto, de tota la filera de vehicles, vam ser els únics que tenien la sana intenció de salvar una mica la malparada economia d’aquest país? I, d’altra banda, per què existeix un conveni que només permet l’entrada a la població de la comarca de l’Alt Urgell?

Si podem moure’ns dins de tota la comunitat autònoma, no té gaire, per no dir gens, de sentit, que no puguem accedir a aquesta bonica terra de la qual no crec que només puguin viure de les persones que viuen en les seues poblacions.

Aquesta normativa em sembla excessivament dirigida i incongruent, a més de l’enorme perjudici que porta no només a aquest petit país, sinó a totes les persones que en viuen i que curiosament són les que poden passar si treballen.