Nomenclàtor de Lleida i memòria històrica

Sr. Director:

Al revisar el nomenclàtor de Lleida hi figuren més de 8.000 vies, avingudes, places, carrers i travesses amb un ventall molt variat de toponímies, moltes provenen de noms tradicionals mantinguts i acceptats d’antuvi, altres prenen la denominació de llocs geogràfics diversos; països, comarques, ciutats, municipis, valls, muntanyes i rius.

També hi tenen cabuda els noms provinents del santoral; a més hi abunden les referències al món botànic, però en gran mesura estan dedicats a personatges destacats a nivell local, regional o universal que se suposa que han fet mèrits i aportacions des d’un punt de vista historiogràfic, social i cultural prou remarcables per gaudir del privilegi de tenir una via dedicada, almenys m’agradaria pensar que és així.

No sé, per exemple, si l’elevat nombre d’arquitectes que gaudeixen d’un carrer han fet tots alguna aportació urbanística o cultural prou significativa. Espero que sí.

Després tots som conscients que moltes denominacions estan subjectes a les diferents vicissituds polítiques i, per tant, susceptibles de modificació depenent del govern de torn. Aquest fet típic de la tradició europea es manifesta actualment en un afany de revisió de la memòria històrica, que lògicament implica esborrar aquells noms vinculats a la dictadura franquista, que a Lleida crec que s’ha fet prou bé, malgrat que penso que el bisbe Huix, que tenia un carrer, caldria restituir-l’hi, ja que ell va ser una víctima més, no importa del bàndol, igual que Francesc Castelló Aleu o el bisbe Irurita, que sí que tenen i mantenen el carrer dedicat.

Tanmateix, un dels grans encerts és augmentar significativament les vies dedicades al gènere femení en cerca d’una volguda paritat. Però si bé en el període de consistoris socialistes s’han dedicat espais a Pablo Iglesias, Ramón Rubial, etc., poc vinculats a Lleida, crec que ara amb un govern municipal independentista i d’esquerres hauria de reivindicar polítics més vinculats al territori, alguns dels quals estigmatitzats com ara, entre d’altres, Joaquim Maurin, que estudià i es formà a Lleida, Joan Comorera de Cervera, Miquel Badia (Capità Collons) de Torregrossa, Josep Xammar de Juneda, Joan Cornudella de les Borges Blanques o Josep Carner Ribalta de Balaguer. Val a dir que hi ha un carrer amb aquest darrer nom, però no queda clar si està dedicat a ell o al poeta noucentista Josep Carner Puig-Oriol.

Suposo que hi haurà qui dirà que algun d’aquests personatges té episodis foscos i no mereixen una dedicatòria municipal, però tots ells, com molts altres d’omesos, formen part de la nostra història i han lluitat amb més o menys encert per la dignitat del nostre poble.