L'hostaleria i l'oci nocturn, en mans d'ignorants

SR. DIRECTOR:

“A mi m’és igual el que els passi, ja han viscut molt bé durant molts anys.” “Que no es queixin i es reinventin.” “Si es queixen és perquè ja no podran anar amb iots, que s’aguantin i tant de bo els vagi malament.” I així podem sentir una infinitat de tòpics banals de contingut buit cap a l’hostaleria, l’oci nocturn, el turisme i tot el sector serveis en general durant el temps que està durant la pandèmia, que ha afectat els negocis, els llocs de treball i l’economia.

Aquests exemples són expressions de la falta de sensibilitat, solidaritat i desconeixement cap a com de malament ho estan passant les persones que viuen d’aquest sector. Es pensen que així defensaran millor els drets dels treballadors, quan és exactament al revés: sense empreses no hi ha ni llocs de treball ni drets laborals per defensar, només queda l’atur, la fam, la misèria, el no-res.

Aquestes persones es pensen que els que tenen un negoci en aquest sector són empresaris amb sobrepès, amb panxes obscenes, vestits de marca, amb un binocle per mirar-te per sobre de l’espatlla, de guants blancs amb barret de copa alta i fumant un cigar, que tenen els diners “per càstig”, uns explotadors que només saben fer “mercadejos”, entre altres etiquetes dels clàssics tòpics que no ens permeten avançar com a societat. Molts d’ells no estan tan carregats de diners com pensen, al revés: paguen les seues factures, als seus empleats, i el que els sobra és per viure i poc més (sense oblidar els autònoms, que estan en una situació similar o pitjor).

Aquestes persones confonen bou amb bèstia grossa. Confonen l’empresari amb el negrer de torn. Com tot a la vida, la llei prohibeix accions vils com robatoris, estafes, etcètera, però, per desgràcia, es cometen diàriament accions com aquestes, però no posem a tothom al mateix sac si ho comet, per exemple, una persona de determinada edat. Una altra injustícia seriosa és dir que tots els joves són uns borratxos que aspiren a veure qui s’emborratxa més fins a veure qui arriba al coma etílic, perquè no és veritat. Com també és injust posar als treballadors l’etiqueta de voler-se escaquejar dels seus llocs de treball o de buscar la baixa per cobrar sense fer res, ja que és falsa i injusta una afirmació com aquesta. Per tant, que s’apliqui la llei davant de les injustícies, sense generalitzar ni estigmatitzar ningú.

Ignorants no ho dic en clau despectiva, sinó perquè demano serietat. Sense empreses no hi ha llocs de treball, la qual cosa representa atur, pobresa i el següent efecte dòmino: no es recaptarien impostos, i sense impostos no hi hauria serveis bàsics per mantenir pensions, sanitat, educació, justícia, etcètera, l’economia s’enfonsaria i això derivaria en el caos d’una república bananera. Un empresari assumeix els seus riscos, sí, però la pandèmia no està dins d’aquests riscos, ja que els continuen cobrant els impostos malgrat tenir zero o nuls ingressos. Així és impossible que creïn o mantinguin llocs de treball i que funcioni bé l’economia.

Pensin-ho bé abans de criticar sobre tema. Ara és el moment d’anar tots alhora. D’estar els empresaris i els treballadors units a favor de l’hostaleria, l’oci nocturn, el turisme i tot el sector serveis en general per poder mantenir la nostra manera de guanyar el pa i tenir una vida digna, ja que tots estem connectats econòmicament.