Un conte de Sant Jordi en temps de pandèmia

SR. DIRECTOR:

L’any passat, el 23 d’abril vaig escriure un conte amb dues companyes on demanàvem a Sant Jordi que emprengués una lluita contra la terrible criatura anomenada Covid-19.

El descrivíem dient que era un ésser rodó, transparent i que no es podia veure enlloc. També explicàvem que els més vellets, que no vivien amb els seus familiars perquè estaven en residències, no podien trobar-se amb les persones que més estimaven. Que els qui tenien nets tampoc estaven amb ells perquè deien que els més petits podien encomanar- los aquest maleït virus.

Volíem tranquil·litzar els nens dient que Sant Jordi arribaria i emprendria la lluita, igual que havia fet anys abans amb el drac. El conte acabava amb el drac vençut, brollant-li sang, que es convertí en una rosa que va deixar a tot el planeta una flaire primaveral.

D’aquesta manera, tothom, quan sortia a les finestres, ensumava el perfum de les roses i altres moltes flors que havien aparegut per tot arreu. I així és com la primavera va aconseguir apropar l’esperança al món sencer i la gent va començar a fer plans per sortir i trobar-se amb les persones estimades o rebre- les a casa i poder-ho celebrar. Esperem que aquest any es faci realitat el somni que amb tanta il·lusió l’any passat vam iniciar.